Ves al contingut principal

Venturós / Xaladura

VENTURÓS. Valgui la redundància, dimarts va ser un dia venturós per al procés. Junts pel Sí i la CUP van aconseguir pactar “in extremis” una esmena transaccional per tirar endavant la moció de ratificació de la Declaració del 9-N. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Aquell dia, el prestigiós diari italià “La Stampa” publicava una entrevista al conseller d’Exteriors per demostrar, una vegada més, que el procés d’independència de Catalunya no interessa ningú al món. També, l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, decidia no comparèixer davant la jutgessa que l’havia cridat a declarar com a imputada per negar-se a despenjar l’estelada del balcó consistorial. Tres casos en els quals, diverses instàncies de l’Estat espanyol hauran de decidir si continuen endavant amb l’aplicació de mesures de violència judicial que enconaran la situació o si pleguen veles i deixen fer demostrant que aquí ja no manen. O sigui, un veritable “win-win” per a l’independentisme.

XALADURA. Han perdut completament els papers. Però molt. El nivell és el que és. Després de demostrar empíricament al llarg de tres anys la seva gairebé nul·la capacitat de mobilització, ara afirmen que iniciaran una campanya per posar de relleu la “fallida del procés”. Fallida, diuen. En el seu cas deu ser cataclisme. Després de veure el seu president imputat, els 70 socis de Societat Civil Catalana han decidit presentar una demanda contra 19 eurodiputats i entitats, aquestes sí de la societat civil catalana, amb la trajectòria de lluita de SOS Racisme o l’Amical de Mauthausen. La passada de frenada és tal que és molt possible que ens atansem al final del que es pretenia construir com un contrapoder de l’Assemblea. Això tot i que mentre SCC és finançada directament o indirecta per l’Estat, el mateix Estat afusella l’ANC a inspeccions i multes. Fins i tot organitza un robatori de dades personals i sanciona després l’entitat pel robatori de dades.

Comentaris

  1. Granollacs, tens raó: moltes passes que fem envers la independència és un "win-win" per a nosaltres. Si ataquen judicialment (ja sigui en Mas, ja sigui l'alcaldessa de Berga, ja sigui un regidor de Vic) es deslegitimen a ells mateixos. I si no fan res, ens donen via lliure. Nosaltres, doncs, anar fent.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…