Ves al contingut principal

Agenda / Coherència

AGENDA. Europa viu un problema greu de retrocés dels drets bàsics. Ho veiem cada dia, de l’anècdota de prohibir l’ús de banderes al públic d’un espectacle televisiu, a la gravíssima vergonya dels refugiats a les portes del continent. No està la cosa per anar tirant coets. La campanya del Brexit va guanyant decibels. En aquest context, sobta particularment que institucions europees, en concret la Comissió i el Parlament, considerin raonable insultar el representant de set milions i mig de ciutadans europeus que encapçala un govern al qual dóna (més o menys) suport una majoria de gairebé dos milions de votants. D’un territori, per cert, que és contribuent net a les arques de la Unió. Realment, la manera en la qual les institucions europees es dediquen a prestigiar la idea d’Europa és ben peculiar.

COHERÈNCIA. La visita de Carles Puigdemont a Flandes ha derivat aquesta setmana en una sessió de control parlamentària espectacular. El president, davant les recriminacions del popular Xavier García Albiol (caldria que expliqués com és que controla tanta informació sobre els contactes diplomàtics del Govern), s’hi ha tornat amb una violència dialèctica brillant, recordant els riures que provoca l’acció exterior espanyola, des de l’ambaixador a Brusel·les suspès fins a l’intent d’adulteració d’una resposta oficial del president de la Comissió Europea. I com en tantes coses del procés, el dependentisme excel·leix per la seva coherència: dilluns, dimecres i divendres, l’acció exterior de la Generalitat es ridícula, un fracàs, insignificant; dimarts, dijous i els caps de setmana és un autèntic risc per a la unitat d’Espanya.

Comentaris

  1. Referent a l'estrepitós ridícul amb els refugiats sirians, vaig modificant la meva sensibilitat dia rere dia. Jo sí que estic en crisi. Abans, tot era molt més clar. Ara, em trobo entre el sentiment d'acolliment i el de voler-me apartar d'unes persones molt empipadores, provocadores, bastant traïdores; i, en definitiva, d'on no t'en pots fiar gens. Cal recelar de qui has acollit a casa teva! Fins i tot, diria que val l'esforç que cal fer en tal de recollir-los a casa.
    Però, em pregunto jo, no hi altres maneres de poder-ho solucionar? Per exemple, creant poblats degudament equipats (alimentació, allotjament correcte, metges, ensenyament, etc.) on hi estiguin controlats per evitar l'escampada arreu i alterar la vida normal dels europeus? Si algú d'aquests immigrants vol integrar-se a la vida europea, hauria de signar un document conforme acata sense excepcions els costums i lleis de la UE. Si no, tornar-lo al refugi.
    Una vegada resolt el conflicte bèl·lic, tornar-lo al seu país d'origen li agradi o no. Se li podria facilitar equipament per poder ell recomençar de nou, però no deixar-lo abandonat mai en un poblat que es pot convertir en un altre gueto com Paris, Londres, etc.

    Ja dic, aquest tema m'està fent voltar massa el cap.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…