Agenda / Coherència

AGENDA. Europa viu un problema greu de retrocés dels drets bàsics. Ho veiem cada dia, de l’anècdota de prohibir l’ús de banderes al públic d’un espectacle televisiu, a la gravíssima vergonya dels refugiats a les portes del continent. No està la cosa per anar tirant coets. La campanya del Brexit va guanyant decibels. En aquest context, sobta particularment que institucions europees, en concret la Comissió i el Parlament, considerin raonable insultar el representant de set milions i mig de ciutadans europeus que encapçala un govern al qual dóna (més o menys) suport una majoria de gairebé dos milions de votants. D’un territori, per cert, que és contribuent net a les arques de la Unió. Realment, la manera en la qual les institucions europees es dediquen a prestigiar la idea d’Europa és ben peculiar.

COHERÈNCIA. La visita de Carles Puigdemont a Flandes ha derivat aquesta setmana en una sessió de control parlamentària espectacular. El president, davant les recriminacions del popular Xavier García Albiol (caldria que expliqués com és que controla tanta informació sobre els contactes diplomàtics del Govern), s’hi ha tornat amb una violència dialèctica brillant, recordant els riures que provoca l’acció exterior espanyola, des de l’ambaixador a Brusel·les suspès fins a l’intent d’adulteració d’una resposta oficial del president de la Comissió Europea. I com en tantes coses del procés, el dependentisme excel·leix per la seva coherència: dilluns, dimecres i divendres, l’acció exterior de la Generalitat es ridícula, un fracàs, insignificant; dimarts, dijous i els caps de setmana és un autèntic risc per a la unitat d’Espanya.

Comentaris

  1. Referent a l'estrepitós ridícul amb els refugiats sirians, vaig modificant la meva sensibilitat dia rere dia. Jo sí que estic en crisi. Abans, tot era molt més clar. Ara, em trobo entre el sentiment d'acolliment i el de voler-me apartar d'unes persones molt empipadores, provocadores, bastant traïdores; i, en definitiva, d'on no t'en pots fiar gens. Cal recelar de qui has acollit a casa teva! Fins i tot, diria que val l'esforç que cal fer en tal de recollir-los a casa.
    Però, em pregunto jo, no hi altres maneres de poder-ho solucionar? Per exemple, creant poblats degudament equipats (alimentació, allotjament correcte, metges, ensenyament, etc.) on hi estiguin controlats per evitar l'escampada arreu i alterar la vida normal dels europeus? Si algú d'aquests immigrants vol integrar-se a la vida europea, hauria de signar un document conforme acata sense excepcions els costums i lleis de la UE. Si no, tornar-lo al refugi.
    Una vegada resolt el conflicte bèl·lic, tornar-lo al seu país d'origen li agradi o no. Se li podria facilitar equipament per poder ell recomençar de nou, però no deixar-lo abandonat mai en un poblat que es pot convertir en un altre gueto com Paris, Londres, etc.

    Ja dic, aquest tema m'està fent voltar massa el cap.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas