Ves al contingut principal

Brega / Caducar

BREGA. La voluntat d’autoerosionar-nos avança de manera preocupant dins el món independentista. D’una banda, hi ha qui sembla actuar de manera, per dir-ho suaument, poc coordinada. De l’altra, uns entorns opinatius disposats a esmolar l’eina contra el suposat aliat, davant la menor excusa. És evident que la Generalitat necessita nous ingressos i que el Govern espanyol, a través del seu braç armat, el TC, actua sense pietat per aplicar-nos una asfíxia radical que no podem acceptar. En aquest context de submissió autonomista, l’única alternativa coneguda a la generació de nous ingressos, està clar, és la reducció de despesa: així que és molt legítim sortir en defensa del 2% de rendes que ingressa més de 100.000 euros l’any; qui ho faci, però, ha de ser honest i afegir quines partides de despesa es reduiran o quins crèdits es deixaran de pagar per quadrar els pressupostos d’una Generalitat intervinguda pel Govern espanyol.

CADUCAR. La marrada que va suposar un 9-N simbòlic, no decisiu, seguit dels mesos de guerra caïnita fins a la convocatòria del 27-S (just, el temps necessari per a que l’era de la platocràcia fes emergir a Catalunya els Comuns), ens va fer perdre un temps preciós. Potser el moment decisiu. El miratge d’una Espanya diferent, com va succeir el 1978, encara que de manera molt més fràgil i amb menys suports socials, s’ha obert novament camí. En aquest temps nostre en el qual tot s’accelera, convé i molt que fem caducar el parany referumdista el més aviat possible. Una majoria al nou Congreso de la suma Podemos-IU i PSOE seria fabulosa: desfermaria tensions irresolubles i demostraria a les clares, per la impossibilitat de constituir govern i/o per la renúncia dels de Pablo Iglesias a un referèndum real, l’estafa que, una vegada més, l’esquerra espanyola vol fer pagar als catalans.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…