Ves al contingut principal

Constitució / De facto

CONSTITUCIÓ. Sóc del parer dels qui, amb plena confiança en la maduresa del país, preferiria un model de Constitució com el de les nostres institucions històriques: una simple compilació de lleis en vigor que cada període legislatiu modifica i adapta a la realitat a demanda de la societat. M’hi compto entre els qui pensen que tot es pot posar a votació i que allò que ens hauria de preocupar és que el resultat, reflex de la voluntat de la majoria, ens pogués envermellir. Ara, però, en aquest punt on som, potser convé, i ràpid, tornar a engrescar els ciutadans amb un debat serè i profund sobre el país que volem. I el procés constituent, sigui per establir el marc constitucional o l’arquitectura legislativa bàsica de la nova República, pot ser una bona eina per a aconseguir-ho. Gràcies, doncs, a la gent de Construïm, que ajuda a obrir el debat!

DE FACTO. D’on no n’hi ha no en pot rajar i “La Vanguardia” feia aquesta setmana el ridícul posant a tot drap una suposada afirmació de l’ex primer ministre escocès Alex Salmond recordant que Escòcia havia hagut d’esperar 66 anys per assolir l’autonomia. De fet, encara que el diari comtal no ho reflectís, a Catalunya, amb el parèntesi de Núria i la seva extinció pel feixisme, en va dedicar cinc mes: els que van de la gran campanya pro-estatutària de 1918-1919 a l’aprovació de l’Estatut de Sau de 1979. Ara tampoc no sabem dir si el que tenim és o no autonomia política real. Els de Can Godó oblidaven, això sí, remarcar el fet central de les declaracions de Salmond: que només quan Westminster va percebre que l’alternativa era la independència “de facto” es va avenir a negociar: és a dir, que només la unilateralitat ens farà avançar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…