Ves al contingut principal

Conxorxa / Determinació

CONXORXA. L’agonia de la Unió en deriva unionista s’allarga. El partit s’esllangueix coincidint amb els dubtes sobre si, amb un deute de 19 MEUR, és viable una nova sagnia electoral. Després de la baixada de l’autobús de Francesc Gambús i de Toni Font, figures molt rellevants del partit, aquesta setmana el degoteig ha continuat en la figura de Joan Cañada, l’home del 9-N. Entretant, Ramon Espadaler (s’admeten apostes sobre quant li queda a bord) ha afirmat davant dels mitjans (perquè Unió és la força extraparlamentària amb més entrevistes de la història de Catalunya) que tot plegat és una conxorxa orquestrada des de fora per abatre’ls. Les sigles gairebé centenàries del partit van quedant en les mans més obertament espanyolistes, una orientació insignificant fa una dècada. Fins i tot els catalanistes més tímids han optat per marxar. Als qui queden ja no els sabrà greu confluir amb el PP a canvi d’engrunes.

DETERMINACIÓ. Ho expressava amb tota cruesa un exdiputat socialista, l’actual conseller de Salut Toni Comín. Anem a noves eleccions perquè el PSOE ha demostrat fins a quin punt està disposat a arriscar (en concret, a arriscar-se a una nova majoria de dretes al Congrés espanyol) per tal d’impedir el dret a decidir dels catalans; fins a quin punt està disposat a perdre, tot renunciant a la presidència del Govern espanyol que li oferia un pacte amb Podemos. Tot per Espanya. Si e referèndum del que parlen els nostres Comuns requereix l’acord de gent així i només el faria viable una reforma constitucional que exigirà, ara i sempre, encara a sobre el suport de la dreta espanyolista, de què estem parlant? Confiem que, en la nova campanya que ara comença, cap independentista (atenció a les veus de la CUP) torni a regalar el seu vot a aquells qui bloquen la independència.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…