Ves al contingut principal

Corredor / Engrescar

CORREDOR. Mentre les instàncies europees adreçaven una dura reprensió al Govern espanyol per la seva manifesta manca d’interès en el projecte, considerat vital per a les infraestructures del continent, al Palau de Pedralbes de Barcelona es reunia per primera vegada la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani: més d’un centenar de representants dels grups parlamentaris, sindicats, patronals, cambres de comerç, col·legis professionals, universitats, ajuntaments i diputacions. Tot plegat, després que el president Puigdemont s’hagi entrevistat amb els presidents valencià i balear i recavat el seu ple suport. A la sortida de la reunió, però, sentir les declaracions entusiastes de Xavier García Albiol i Miquel Iceta en nom de forces polítiques que han actuat sistemàticament durant trenta anys en contra del Corredor Mediterrani feia ganes de vomitar: de veritat que cal tenir la cara molt dura per comparèixer com qui acaba d’aterrar al planeta terra procedent d’una altra galàxia.

ENGRESCAR. La incògnita sobre la presidència de l’Assemblea es va resoldre diumenge, per estret marge, a favor de la continuïtat de Jordi Sánchez. La seva alternativa, Liz Castro, va acceptar esportivament la decisió del nou Secretariat Nacional i va cridar a treballar des de la unitat. La manifestació de demà és una oportunitat excel·lent per començar a posar el focus allà on toca, una vegada més: quin és el lloc, degradat i injust, on ens deixa l’autonomia. Denunciar on ens situa l’immobilisme dels qui estan bé com estem o fins i tot volen més centralització (PP, PSOE i Ciudadanos) i dels qui bloquen l’únic canvi possible (Podemos i els Comuns). Denunciar les conseqüències socials i polítiques de la manca de sobirania i alhora començar a treballar a fons les possibilitats immenses que ens obre el nou país a través d’un procés constituent ampli i inclusiu. Denúncia i esperit constructiu per superar la divisió interna.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…