Ves al contingut principal

Cultural / Diplomàcia

CULTURAL. Carme Chacón arribava a Catalunya procedent de la vila i cort, cada quatre anys, per a ensenyar-nos el bon camí. Semblava impossible que algú la superés en desvergonyiment, però cal reconèixer que Meritxell Batet està fent mèrits a una velocitat esfereïdora. Aquests dies de precampanya, l’ex-numero dos socialista per Madrid de fa sis mesos ha aixecat la bandera del “catalanisme valent” del PSC, el que ha renunciat al dret a decidir que defensava fa dos anys o a disposar de grup parlamentari propi al Congrés; de fet, fins i tot, a tenir candidats propis, com demostra la tria de la mateixa Batet. Ha afegit un reconeixement explícit de Catalunya, per part del PSOE, com a una nació cultural, insípida i inodora. És tanta la creença en el nostre país com a tal que el partit és dels qui més ha treballat, per exemple, per a prohibir la seva llengua a les institucions europees.

DIPLOMÀCIA. Aquesta setmana el govern espanyol ha continuat reconeixent en públic els ingents recursos diplomàtics que dedica a combatre la repercussió internacional del procés d’independència català. Intents que, molt sovint, amb la potència d’un dels grans estats del continent al darrere, han reeixit, però que, en alguns moments, han fet aigües estrepitosament: com ara, com quan el conseller d’exteriors Raül Romeva s’ha reunit amb la presidenta de la comissió d’exteriors del Parlament suec, tot i la intervenció directa de l’ambaixada espanyola a Estocolm per a avortar la trobada. Hi ha països que comencen a passar de les pressions de manera digna i oberta. I, entretant, el prestigi d’Espanya cau una mica més: aquesta setmana la Comissió europea ha aturat la primera multa de la història contra un estat per incompliment dels límits de dèficit. Només, fins que passin les eleccions.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.