Ves al contingut principal

Cultural / Diplomàcia

CULTURAL. Carme Chacón arribava a Catalunya procedent de la vila i cort, cada quatre anys, per a ensenyar-nos el bon camí. Semblava impossible que algú la superés en desvergonyiment, però cal reconèixer que Meritxell Batet està fent mèrits a una velocitat esfereïdora. Aquests dies de precampanya, l’ex-numero dos socialista per Madrid de fa sis mesos ha aixecat la bandera del “catalanisme valent” del PSC, el que ha renunciat al dret a decidir que defensava fa dos anys o a disposar de grup parlamentari propi al Congrés; de fet, fins i tot, a tenir candidats propis, com demostra la tria de la mateixa Batet. Ha afegit un reconeixement explícit de Catalunya, per part del PSOE, com a una nació cultural, insípida i inodora. És tanta la creença en el nostre país com a tal que el partit és dels qui més ha treballat, per exemple, per a prohibir la seva llengua a les institucions europees.

DIPLOMÀCIA. Aquesta setmana el govern espanyol ha continuat reconeixent en públic els ingents recursos diplomàtics que dedica a combatre la repercussió internacional del procés d’independència català. Intents que, molt sovint, amb la potència d’un dels grans estats del continent al darrere, han reeixit, però que, en alguns moments, han fet aigües estrepitosament: com ara, com quan el conseller d’exteriors Raül Romeva s’ha reunit amb la presidenta de la comissió d’exteriors del Parlament suec, tot i la intervenció directa de l’ambaixada espanyola a Estocolm per a avortar la trobada. Hi ha països que comencen a passar de les pressions de manera digna i oberta. I, entretant, el prestigi d’Espanya cau una mica més: aquesta setmana la Comissió europea ha aturat la primera multa de la història contra un estat per incompliment dels límits de dèficit. Només, fins que passin les eleccions.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…