Ves al contingut principal

Degollat / Diplodocus

DEGOLLAT. El dependentisme té com a un dels punts fonamentals de la seva estratègia el de presentar el procés de Catalunya cap a la restitució de la seva sobirania com una via sentimentalment traumàtica. Que divideix, que malmet la pau social. Ells, que no són gens nacionalistes, analitzen la qüestió no en termes de poder (que és el que es l’arrel del debat, des d’on s’hi exerceix) sinó fortament identitaris. Ells que parlen de disputes en dinars familiars, que apel·len al suposat esquinçament que suposa la independència, però, no s’estan d’excessos quan els traeix una nit descontrolada de dissabte. La portaveu de Ciudadanos a l’Ajuntament de Barcelona, l’expopular Carina Mejías, es partia fa una setmana amb les amenaces formulades a les xarxes socials contra els candidats principals d’Esquerra a les eleccions del 26-J. Si l’harmonia del “mejor unidos” no fos més que un eslògan hauria plegat immediatament.

DIPLODOCUS. Pedro Sánchez el breu ha decidit centrar a Barcelona l’inici de la pre-campanya per a les segones eleccions espanyoles en sis mesos. De 25 a 8, el forat deixat pels socialistes de 2008 ençà és de tal dimensions que qualsevol politòleg cridaria a omplir-lo. La dinàmica, però, no sembla que pugui canviar: les fuites de vot cap a Podemos i Ciudadanos fa tota la pinta que no només no s’estroncaran, sinó que aniran a més. El PSOE s’adreça ja només al seu electorat major de 60 anys. Contrarestar l’empenta platocràtica dels d’Iglesias i Rivera entre el votant de menys de 45 anys a base d’oferir per a un nou govern “de canvi” gent com ara José Borrell, Margarita Robles o Ángel Gabilondo és de traca i mocador. Un suïcidi garantit que tindrà premi: per tercera vegada consecutiva, el pitjor resultat del partit a Catalunya des de 1977.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…