Ves al contingut principal

Degollat / Diplodocus

DEGOLLAT. El dependentisme té com a un dels punts fonamentals de la seva estratègia el de presentar el procés de Catalunya cap a la restitució de la seva sobirania com una via sentimentalment traumàtica. Que divideix, que malmet la pau social. Ells, que no són gens nacionalistes, analitzen la qüestió no en termes de poder (que és el que es l’arrel del debat, des d’on s’hi exerceix) sinó fortament identitaris. Ells que parlen de disputes en dinars familiars, que apel·len al suposat esquinçament que suposa la independència, però, no s’estan d’excessos quan els traeix una nit descontrolada de dissabte. La portaveu de Ciudadanos a l’Ajuntament de Barcelona, l’expopular Carina Mejías, es partia fa una setmana amb les amenaces formulades a les xarxes socials contra els candidats principals d’Esquerra a les eleccions del 26-J. Si l’harmonia del “mejor unidos” no fos més que un eslògan hauria plegat immediatament.

DIPLODOCUS. Pedro Sánchez el breu ha decidit centrar a Barcelona l’inici de la pre-campanya per a les segones eleccions espanyoles en sis mesos. De 25 a 8, el forat deixat pels socialistes de 2008 ençà és de tal dimensions que qualsevol politòleg cridaria a omplir-lo. La dinàmica, però, no sembla que pugui canviar: les fuites de vot cap a Podemos i Ciudadanos fa tota la pinta que no només no s’estroncaran, sinó que aniran a més. El PSOE s’adreça ja només al seu electorat major de 60 anys. Contrarestar l’empenta platocràtica dels d’Iglesias i Rivera entre el votant de menys de 45 anys a base d’oferir per a un nou govern “de canvi” gent com ara José Borrell, Margarita Robles o Ángel Gabilondo és de traca i mocador. Un suïcidi garantit que tindrà premi: per tercera vegada consecutiva, el pitjor resultat del partit a Catalunya des de 1977.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…