Degollat / Diplodocus

DEGOLLAT. El dependentisme té com a un dels punts fonamentals de la seva estratègia el de presentar el procés de Catalunya cap a la restitució de la seva sobirania com una via sentimentalment traumàtica. Que divideix, que malmet la pau social. Ells, que no són gens nacionalistes, analitzen la qüestió no en termes de poder (que és el que es l’arrel del debat, des d’on s’hi exerceix) sinó fortament identitaris. Ells que parlen de disputes en dinars familiars, que apel·len al suposat esquinçament que suposa la independència, però, no s’estan d’excessos quan els traeix una nit descontrolada de dissabte. La portaveu de Ciudadanos a l’Ajuntament de Barcelona, l’expopular Carina Mejías, es partia fa una setmana amb les amenaces formulades a les xarxes socials contra els candidats principals d’Esquerra a les eleccions del 26-J. Si l’harmonia del “mejor unidos” no fos més que un eslògan hauria plegat immediatament.

DIPLODOCUS. Pedro Sánchez el breu ha decidit centrar a Barcelona l’inici de la pre-campanya per a les segones eleccions espanyoles en sis mesos. De 25 a 8, el forat deixat pels socialistes de 2008 ençà és de tal dimensions que qualsevol politòleg cridaria a omplir-lo. La dinàmica, però, no sembla que pugui canviar: les fuites de vot cap a Podemos i Ciudadanos fa tota la pinta que no només no s’estroncaran, sinó que aniran a més. El PSOE s’adreça ja només al seu electorat major de 60 anys. Contrarestar l’empenta platocràtica dels d’Iglesias i Rivera entre el votant de menys de 45 anys a base d’oferir per a un nou govern “de canvi” gent com ara José Borrell, Margarita Robles o Ángel Gabilondo és de traca i mocador. Un suïcidi garantit que tindrà premi: per tercera vegada consecutiva, el pitjor resultat del partit a Catalunya des de 1977.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)