Ves al contingut principal

Dirigisme / Estafa

DIRIGISME. És curiós a quina velocitat determinats representants de la nova política, suposadament procedents de la lluita al carrer, assumeixen els rols que tant havien criticat en els altres. Martells crítics amb els excessos del poder que, quan el poble els hi posa a les mans, abusen de la seva nova posició privilegiada a la primera de canvi. Aquesta setmana, l’autor d’un reportatge emès per TV3 ha hagut de sortir en defensa de la seva professionalitat davant els atacs sectaris del diputat QWERTY i candidat a dirigir Podemos a Catalunya Albano Dante Fachín. Paga la pena llegir el seu escrit de defensa. Francament, no fa gens de nova política que un diputat del Parlament de Catalunya es dediqui a indicar als periodistes com han de fer la seva feina. Si això hagués passat fa dos anys, el bo d’Albano, sense dubte, estaria defensant la tasca independent dels professionals.

ESTAFA. A mesura que progressa la pre-campanya, les intencions dels Comuns resten més al descobert. El pacte amb Izquierda Unida i l’oferta al PSOE (especialment, si es produeix el “sorpasso”) deixarà tots els compromisos de màxims contrets fins ara al voral del camí. La qüestió del grup parlamentari, com ja va succeir el 20-D, ha tornat a quedar a mans de la futura mesa del Congrés: confiem que en les properes setmanes no repeteixin (com aleshores) que és un fet dat i beneït. El procés constituent que els QWERTY prometien el 27-S ha quedat també ja en suspens, substituït per una mera reforma constitucional de caire cosmètic; d’aquí no gaire, si és que definitivament sumen amb el PSOE, la qüestió del referèndum sobre la independència tancarà el cercle esdevenint només referèndum de reforma constitucional. Estaria molt bé que aquesta vegada cap independentista no s’empassés l’ham.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…