Ves al contingut principal

Espanyol / Impossible

ESPANYOL. Diumenge, Kiko Casilla, el porter madridista nascut a Alcover va demanar permís al responsable de comunicació del club per respondre una pregunta en català a la zona mixta del Bernabeu. La resposta, mítica: “no, no, en espanyol”. M’encanta quan apliquen aquesta denominació a milions de perifèrics, d’Astúries a Aragó, de Galícia als Països Catalans, que ens empeny fora, ens expulsa del mapa. L’anècdota retrata els nostres dos països: l’actitud del porter, demanant permís per existir, la de generacions i generacions de catalans submisos, acotats davant la força de la torrentada unitarista; la del club, assimilant aquell Estat de matriu castellana amb una sola llengua, la que ha acabat per fer inviable el Regne d’Espanya. Les excuses posteriors del jugador amoïnat, per fer veure que és normal prohibir a algú expressar-se en la seva llengua, francament increïbles.

IMPOSSIBLE. La televisió pública catalana dedicava la nit de diumenge a retratar el motiu de fons de la repetició de les eleccions. Allò que pot portar a una tercera convocatòria pel Nadal, si el repartiment de forces no és prou favorable a un govern de dretes. L’atac d’ira dels QWERTY va ressonar des de la Ciutadella, amb les habituals sortides de to del germà llop. En realitat, el “30 minuts” no feia sinó retratar l’engany dels Comuns, que ha sabut connectar amb l’autoengany que mig milió d’independentistes ja es van fer el 20-D. A parer seu, un 48% dels votants catalans no tenen prou força per impulsar la desconnexió en divuit mesos però, en canvi, els 5 milions de vots de Podemos a Espanya (un 20% dels 25 milions de votants espanyols) sí que en tenen prou per a imposar un referèndum per al qual cal fer prèviament una reforma constitucional.

Comentaris

  1. INCREIBLE?,ABSOLUTAMENT LLOGIC.PERO EN QUI ES PENSEU QUE ENS ESTEM JUGANT EL PANIS?.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…