Ves al contingut principal

Espanyol / Impossible

ESPANYOL. Diumenge, Kiko Casilla, el porter madridista nascut a Alcover va demanar permís al responsable de comunicació del club per respondre una pregunta en català a la zona mixta del Bernabeu. La resposta, mítica: “no, no, en espanyol”. M’encanta quan apliquen aquesta denominació a milions de perifèrics, d’Astúries a Aragó, de Galícia als Països Catalans, que ens empeny fora, ens expulsa del mapa. L’anècdota retrata els nostres dos països: l’actitud del porter, demanant permís per existir, la de generacions i generacions de catalans submisos, acotats davant la força de la torrentada unitarista; la del club, assimilant aquell Estat de matriu castellana amb una sola llengua, la que ha acabat per fer inviable el Regne d’Espanya. Les excuses posteriors del jugador amoïnat, per fer veure que és normal prohibir a algú expressar-se en la seva llengua, francament increïbles.

IMPOSSIBLE. La televisió pública catalana dedicava la nit de diumenge a retratar el motiu de fons de la repetició de les eleccions. Allò que pot portar a una tercera convocatòria pel Nadal, si el repartiment de forces no és prou favorable a un govern de dretes. L’atac d’ira dels QWERTY va ressonar des de la Ciutadella, amb les habituals sortides de to del germà llop. En realitat, el “30 minuts” no feia sinó retratar l’engany dels Comuns, que ha sabut connectar amb l’autoengany que mig milió d’independentistes ja es van fer el 20-D. A parer seu, un 48% dels votants catalans no tenen prou força per impulsar la desconnexió en divuit mesos però, en canvi, els 5 milions de vots de Podemos a Espanya (un 20% dels 25 milions de votants espanyols) sí que en tenen prou per a imposar un referèndum per al qual cal fer prèviament una reforma constitucional.

Comentaris

  1. INCREIBLE?,ABSOLUTAMENT LLOGIC.PERO EN QUI ES PENSEU QUE ENS ESTEM JUGANT EL PANIS?.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.