Ves al contingut principal

Fitxar / Militar

FITXAR. “Que me la fichen”, expliquen que va dir el cap policial de l’operatiu de protecció de la comitiva de Jordi Pujol quan va declarar davant l’Audiència Nacional espanyola. Només cal veure la seva cara de bonhomia (i observar, clar, les imatges que existeixen) per constatar que el grau de “resistència a l’autoritat” de la periodista de Catalunya Ràdio Mercè Alcocer va ser perfectament negligible. La marca catalana de l’afectada, naturalment, va jugar de ben segur un rol fonamental en la decisió d’empaperar-la. El seu és un dels primers casos d’aplicació de la Llei Mordassa i, francament, fa molta vergonya en una democràcia occidental com suposadament és el Regne d’Espanya. Més encara que el fet que encara es posin multes de 601 € o, el que és el mateix, que les nostres autoritats encara pensin en pessetes 17 anys després de l’entrada en circulació de la moneda europea.

MILITAR. Encara que socialista madrileny d’origen pallarès Josep Borrell va obrir la veda, aquesta setmana hem sabut que la seva sintonia amb el govern espanyol (com tantes altres vegades) és total: els plans remesos a Brussel·les per garantir l’estabilitat contemplen noves retallades en tot, excepte en una partida, la militar: així si el 2016 s’hi preveien 9.693 MEUR es pretén passar als 11.782 en 2019, una quantitat que superarà fins i tot la dels pressupostos d’abans de la crisi: 10.803 MEUR en 2007. És públic i notori a més, que les desviacions pressupostàries a l’alça (a diferència de la resta) de les partides de defensa és tradicionalment estratosfèrica. La immoralitat, la indecència absoluta, que porta les autoritats de l’Estat a augmentar la despesa militar en uns temps d’emergència social com els que vivim són d’aquelles que més clarament els haurien de portar davant d’un tribunal. Quina vergonya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…