Ves al contingut principal

Gols / Misèria

GOLS. I per tot l’escaire. La diplomàcia internacional mostra, una vegada més, a nivell esportiu, quina és la realitat dels fets consumats. Kosovo va tirar pel dret... i sí, senyors, se’n surt. I això que ocupa un lloc absolutament marginal dins els grans fluxos econòmics europeus. Aquesta setmana esportiva “horribilis” del dependentisme s’obria amb la sentència del Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) que obliga la FIFA a admetre Gibraltar com a membre de ple dret. I s’ha vist culminada amb l’admissió de la federació de Kosovo com a membre de la UEFA. Naturalment, Espanya s’hi ha oposat en tots dos casos. Llàstima de boles calentes, perquè si no, seria molt interessant comprovar quina és la reacció dels veïns si, per exemple, en el grup de classificació per al proper Mundial de 2018 hi queia algun dels dos monstres. Es retiraran de la competició en defensa de la unitat d’Espanya?

MISÈRIA. Coincidint amb els vint anys del Pacte del Majestic (el principi de la fi del pujolisme), no hi ha res més degradant que observar com els reis de les portes giratòries, els factòtums de l’oasi autonomista català, continuen en el seu món particular, farcit de privilegis i d’opulència, sense que ningú els passi factura. Són gent que ha fet bondat i punt. Narcís Serra, capità del vaixell de la Caixa Catalunya durant el seu estrepitós enfonsament, va ser nomenat en 2005 conseller de Telefónica Brasil, càrrec que compatibilitza amb el de vicepresident de la mateixa multinacional a Xile; ara, la companyia espanyola l’ha renovat com a conseller de la seva filial brasilera fins al 2019. Quin dia acabarà la recompensa per la hipoteca sobre el futur dels catalans que van contribuir a construir i emmurallar ell i tants altres?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…