Ves al contingut principal

Gols / Misèria

GOLS. I per tot l’escaire. La diplomàcia internacional mostra, una vegada més, a nivell esportiu, quina és la realitat dels fets consumats. Kosovo va tirar pel dret... i sí, senyors, se’n surt. I això que ocupa un lloc absolutament marginal dins els grans fluxos econòmics europeus. Aquesta setmana esportiva “horribilis” del dependentisme s’obria amb la sentència del Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) que obliga la FIFA a admetre Gibraltar com a membre de ple dret. I s’ha vist culminada amb l’admissió de la federació de Kosovo com a membre de la UEFA. Naturalment, Espanya s’hi ha oposat en tots dos casos. Llàstima de boles calentes, perquè si no, seria molt interessant comprovar quina és la reacció dels veïns si, per exemple, en el grup de classificació per al proper Mundial de 2018 hi queia algun dels dos monstres. Es retiraran de la competició en defensa de la unitat d’Espanya?

MISÈRIA. Coincidint amb els vint anys del Pacte del Majestic (el principi de la fi del pujolisme), no hi ha res més degradant que observar com els reis de les portes giratòries, els factòtums de l’oasi autonomista català, continuen en el seu món particular, farcit de privilegis i d’opulència, sense que ningú els passi factura. Són gent que ha fet bondat i punt. Narcís Serra, capità del vaixell de la Caixa Catalunya durant el seu estrepitós enfonsament, va ser nomenat en 2005 conseller de Telefónica Brasil, càrrec que compatibilitza amb el de vicepresident de la mateixa multinacional a Xile; ara, la companyia espanyola l’ha renovat com a conseller de la seva filial brasilera fins al 2019. Quin dia acabarà la recompensa per la hipoteca sobre el futur dels catalans que van contribuir a construir i emmurallar ell i tants altres?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…