Ves al contingut principal

Histèria / Hola

HISTÈRIA. El dependentisme, en campanya per a les seves eleccions més preuades, ha vist en la visita d’Arnaldo Otegi a la comissió d’afers exteriors del nostre Parlament l’ocasió de fer bullir l’olla del ressentiment. L’exigència que la institució que representa el país negui l’entrada a algú per motius de pensament retrata l’alçada democràtica dels qui ho proposen. Feble, feble. Tan feble que només cal mirar el seu currículum, els seus orígens, per valorar-la. Afirmar que aquell és el dia més trist de la història d’un Parlament que ha estat clausurat pel feixisme és simplement una rucada. La veritat, posats a parlar de moments d’indignitat de la cambra potser un dels pitjors va ser quan els ciutadans van decidir fa uns quants mesos conferir la dignitat de diputat a un personatge que ha utilitzat el racisme i la xenofòbia com a plataforma bàsica de la seva acció política.

HOLA. Una de les principals víctimes del procés d’independència de Catalunya ha estat la credibilitat dels mitjans espanyols. Sota mínims. Així ho han acreditat veus internacionals solvents i independents. Alhora, hem de continuar suportant l’autoodi d’incomptables opinadors del país que es dediquen a blasmar, a la primera oportunitat, els nostres mitjans amb l’acusació de parcialitat, encara que sigui agafant el rave per les fulles d’una anècdota. Cada setmana. De Ferran Monegal a Jordi Garcia Soler. Alhora, els nostres grans mitjans es dediquen a connotar sempre en negatiu tot allò que fan o que diuen que fan els independentistes. Entretant, sense rebre ni una sola crítica (que allà sí saben que som en guerra) a l’altra banda es dediquen sense rubor a construir una realitat paral·lela. Com quan TVE explica que Bruce Springsteen va començar el seu concert a Barcelona tot saludant Espanya. I així tot.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.