Ves al contingut principal

Histèria / Hola

HISTÈRIA. El dependentisme, en campanya per a les seves eleccions més preuades, ha vist en la visita d’Arnaldo Otegi a la comissió d’afers exteriors del nostre Parlament l’ocasió de fer bullir l’olla del ressentiment. L’exigència que la institució que representa el país negui l’entrada a algú per motius de pensament retrata l’alçada democràtica dels qui ho proposen. Feble, feble. Tan feble que només cal mirar el seu currículum, els seus orígens, per valorar-la. Afirmar que aquell és el dia més trist de la història d’un Parlament que ha estat clausurat pel feixisme és simplement una rucada. La veritat, posats a parlar de moments d’indignitat de la cambra potser un dels pitjors va ser quan els ciutadans van decidir fa uns quants mesos conferir la dignitat de diputat a un personatge que ha utilitzat el racisme i la xenofòbia com a plataforma bàsica de la seva acció política.

HOLA. Una de les principals víctimes del procés d’independència de Catalunya ha estat la credibilitat dels mitjans espanyols. Sota mínims. Així ho han acreditat veus internacionals solvents i independents. Alhora, hem de continuar suportant l’autoodi d’incomptables opinadors del país que es dediquen a blasmar, a la primera oportunitat, els nostres mitjans amb l’acusació de parcialitat, encara que sigui agafant el rave per les fulles d’una anècdota. Cada setmana. De Ferran Monegal a Jordi Garcia Soler. Alhora, els nostres grans mitjans es dediquen a connotar sempre en negatiu tot allò que fan o que diuen que fan els independentistes. Entretant, sense rebre ni una sola crítica (que allà sí saben que som en guerra) a l’altra banda es dediquen sense rubor a construir una realitat paral·lela. Com quan TVE explica que Bruce Springsteen va començar el seu concert a Barcelona tot saludant Espanya. I així tot.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…