Ves al contingut principal

Holograma / Justícia

HOLOGRAMA. En la seva valoració del perquè de tot plegat Pedro Sánchez ha admès finalment que si no fos pels independentistes catalans hauria estat investit president del Govern espanyol. Mai havíem estat tan presents i tan absents alhora. 13 diputats catalans, de 47, representats en el pacte entre Ciudadanos i el PSOE. Altres 12, els dels Comuns, francament en fora de joc: Xavier Domènech reconeixia el dia de la implosió final (amb la visita a la Zarzuela dels líders dels grans partits espanyols) que desconeixia completament l’oferta final de pacte d’esquerres que havia llançat Compromís; mercadeig de darrera hora, per cert, que ignorava de fet qualsevol mena de consulta a Catalunya. I els altres 17 diputats catalans, directament, com si no hi fossin. Com hologrames. Els agradaria esborrar-nos del mapa. Però ja no poden. I així, incapaços de donar sortida al problema, ens obliguen a tornar a les urnes.

JUSTÍCIA. Dimecres ens despatxàvem amb una notícia judicial que mereixeria grans titulars a les portades de la premsa. Fins i tot de la de la “villa y corte”, si fos més demòcrata i menys nacionalista del que és. La Justícia espanyola, a través del tribunal madrileny que va reclamar per a sí la causa iniciada a Barcelona, donava per bo el seguiment i la filtració de dades reservades del DNI feta per unitats de la policia espanyola, en relació als 33 jutges que van signar un manifest pro-consulta. Aquells als quals el pamflet de Paco Marhuenda va assenyalar personalment, amb cara ulls, a doble pàgina. Un país on, per lluitar contra l’adversari polític es normalitza l’ús de les institucions de l’Estat és un estat greument malalt. Si és que no tinguéssim, a la recerca del benestar, prou motius per marxar, aquest en seria un de ben evident.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…