Ves al contingut principal

Imparable / Investigat

IMPARABLE. Ho va avançar fa uns dies l’exjutge i senador per poc temps Santi Vidal. Pedro Sánchez, durant les negociacions per a la investidura que mai va ser, va reconèixer en la seva entrevista amb la delegació d’Esquerra que veia la independència com quelcom imparable. Aquesta setmana, Lluís Llach ha explicat també que aquest és el punt de vista de molts alts càrrecs de l’Estat espanyol. Mai agrairem prou al cantant de Verges la seva tasca incansable durant aquestes setmanes per omplir de confiança, en centenars d’actes públics amb la gent, de poble en poble i de barri en barri, els dos milions d’independentistes als quals aquesta llarga brega ha deixat sense esma. Necessitem saber que els nostres no baixaran mai els braços i que l’adversari comença a ser conscient de la nostra marxa inevitable. Més persistència i confiança en el primer Parlament i Govern independentista. I avaluar-los d’aquí poc més d’un any.

INVESTIGAT. El punt 3.6 del codi ètic de BeC estableix que els imputats, ara anomenats investigats, no poden ocupar càrrecs públics. Aquesta previsió no ha estat obstacle perquè Jaume Collboni hagi esdevingut de facto el número 3 del govern municipal barceloní. Del que coneixem de les proves del cas Mercuri que l’afecten, bàsicament, les converses publicades fins ara, resulta esfereïdora la cruesa amb la qual es despulla el PSC com a màquina de poder. La seva representant al Consell de l’Audiovisual, per exemple, apareix com a un simple titella a les ordres del partit. Els fets al voltant de la imputació de Collboni signifiquen tot allò que l’entrada en escena dels Comuns se suposava que havia de canviar. És per això que el frau que representa que el nucli de poder de Colau hagi acabat lliurant tant poder als qui han manat la ciutat més de tres dècades resulti tan incomprensible.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…