Majoria / Potència

MAJORIA. Més enllà de raons morals, l’opció de fons de la tria d’Ada Colau resulta difícil d’escatir. De fet, potser aquest pas només s’entén en clau espanyola: és un aperitiu convenient per anar assajant el pacte amb el PSOE que, si els hi surt bé, una vegada confirmat el “sorpasso”, la gent de PODEMOS exigirà al vell partit socialista en col·lapse després del 26-J. El més estrany de tot ve quan els Comuns apel·len a la necessitat d’ampliar de manera estable els seus suports per facilitar la governabilitat. Difícil d’entendre, perquè, objectivament, amb aquest pas fan pràcticament impossible qualsevol entesa amb Esquerra Republicana i la CUP. Sorgeixen aviat, almenys, dues preguntes: amb qui arribarà aquesta estabilitat, amb Convergència, amb Ciudadanos? Segon: quan pensa Ada Colau complir el seu compromís de posar a Consulta l’entrada de Barcelona a l’Associació de Municipis per la Independència?

POTÈNCIA. Espanya arrossega el seu (des)prestigi creixent pel món. La incapacitat per donar una solució democràtica al cas català sorprèn tots aquells que no coneixen la història d’aquesta part d’Europa on la democràcia arrela amb tanta dificultat. La seva nul·la força no ja de vet, sinó almenys de simple influència, s’ha demostrat aquestes setmanes amb l’admissió a la FIFA de les federacions de Gibraltar i Kosovo. A sobre, endeutada fins a nivells insostenibles, es permet el luxe de pretendre comprar engrunes de prestigi. Amb França, Itàlia, Gran Bretanya i Alemanya, com si fos realment un dels grans i no un estat en fallida, a base de posar-hi diners, aconsegueix una plaça directa a la final del concurs de la cançó d’Eurovisió. Un gegant amb parracs al qual l’audiència europea respon situant la seva representant en la posició 22 de 26. Com dirien els meu fills, èpic.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)