Ves al contingut principal

Majoria / Potència

MAJORIA. Més enllà de raons morals, l’opció de fons de la tria d’Ada Colau resulta difícil d’escatir. De fet, potser aquest pas només s’entén en clau espanyola: és un aperitiu convenient per anar assajant el pacte amb el PSOE que, si els hi surt bé, una vegada confirmat el “sorpasso”, la gent de PODEMOS exigirà al vell partit socialista en col·lapse després del 26-J. El més estrany de tot ve quan els Comuns apel·len a la necessitat d’ampliar de manera estable els seus suports per facilitar la governabilitat. Difícil d’entendre, perquè, objectivament, amb aquest pas fan pràcticament impossible qualsevol entesa amb Esquerra Republicana i la CUP. Sorgeixen aviat, almenys, dues preguntes: amb qui arribarà aquesta estabilitat, amb Convergència, amb Ciudadanos? Segon: quan pensa Ada Colau complir el seu compromís de posar a Consulta l’entrada de Barcelona a l’Associació de Municipis per la Independència?

POTÈNCIA. Espanya arrossega el seu (des)prestigi creixent pel món. La incapacitat per donar una solució democràtica al cas català sorprèn tots aquells que no coneixen la història d’aquesta part d’Europa on la democràcia arrela amb tanta dificultat. La seva nul·la força no ja de vet, sinó almenys de simple influència, s’ha demostrat aquestes setmanes amb l’admissió a la FIFA de les federacions de Gibraltar i Kosovo. A sobre, endeutada fins a nivells insostenibles, es permet el luxe de pretendre comprar engrunes de prestigi. Amb França, Itàlia, Gran Bretanya i Alemanya, com si fos realment un dels grans i no un estat en fallida, a base de posar-hi diners, aconsegueix una plaça directa a la final del concurs de la cançó d’Eurovisió. Un gegant amb parracs al qual l’audiència europea respon situant la seva representant en la posició 22 de 26. Com dirien els meu fills, èpic.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.