Ves al contingut principal

Mesures / Ofensiva

MESURES. La premsa catalana d’obediència dependentista no deixa de sorprendre’ns mai per la seva diferent vara de mesurar. Aquí, gairebé sempre són implacables en la crítica al sistema polític. Exigència màxima. Els grans grups mediàtics que els donen cobertura estan disposats a perdre tants diners com calgui per mantenir el xiringuito de la dependència. No s’hi juguen un negoci de premsa, sinó tot un entramat d’interessos de molta més volada. A poca memòria que hom tingui, quina diferència en el tractament mediàtic del procés de negociació que va conduir a la investidura del president Puigdemont i el “fiasco” electoral espanyol: del precipici total i les portades en negre a un “no és temps perdut”, títol de l’article valoratiu del director d’”El Periódico”, Enric Hernández. Fins i tot la repetició d’eleccions té aspectes positius: ara coneixem millor a tothom. Mare meva, quin llautó més dolent.

OFENSIVA. Hores després del bon tarannà exhibit a les portes de la Moncloa el Govern espanyol responia a l’entrevista Rajoy-Puigdemont amb tres nous recursos contra lleis del Parlament. Per acabar-ho d’adobar, dilluns el TC reblava el clau dictant sentència contra dues lleis catalanes, tot defensant la unitat de subsòl en lo universal; dimarts, contra l’impost a les nuclears; divendres, contra els desnonaments. I és que, definitivament, les competències de la Generalitat han passat a millor vida. El govern espanyol les envaeix sense contemplacions, a sac. Tot plegat esdevé un exemple excel·lent de com, de vegades, la invocació permanent de la legalitat (separada de qualsevol element socialment representatiu) serveix per amagar actituds ben poc democràtiques. Perquè el resultat dels continus recursos del Govern espanyol contra decisions del nostre Parlament fan que, a la pràctica, el PP acabi governant Catalunya amb el 8,49% dels vots dels catalans.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.