Mesures / Ofensiva

MESURES. La premsa catalana d’obediència dependentista no deixa de sorprendre’ns mai per la seva diferent vara de mesurar. Aquí, gairebé sempre són implacables en la crítica al sistema polític. Exigència màxima. Els grans grups mediàtics que els donen cobertura estan disposats a perdre tants diners com calgui per mantenir el xiringuito de la dependència. No s’hi juguen un negoci de premsa, sinó tot un entramat d’interessos de molta més volada. A poca memòria que hom tingui, quina diferència en el tractament mediàtic del procés de negociació que va conduir a la investidura del president Puigdemont i el “fiasco” electoral espanyol: del precipici total i les portades en negre a un “no és temps perdut”, títol de l’article valoratiu del director d’”El Periódico”, Enric Hernández. Fins i tot la repetició d’eleccions té aspectes positius: ara coneixem millor a tothom. Mare meva, quin llautó més dolent.

OFENSIVA. Hores després del bon tarannà exhibit a les portes de la Moncloa el Govern espanyol responia a l’entrevista Rajoy-Puigdemont amb tres nous recursos contra lleis del Parlament. Per acabar-ho d’adobar, dilluns el TC reblava el clau dictant sentència contra dues lleis catalanes, tot defensant la unitat de subsòl en lo universal; dimarts, contra l’impost a les nuclears; divendres, contra els desnonaments. I és que, definitivament, les competències de la Generalitat han passat a millor vida. El govern espanyol les envaeix sense contemplacions, a sac. Tot plegat esdevé un exemple excel·lent de com, de vegades, la invocació permanent de la legalitat (separada de qualsevol element socialment representatiu) serveix per amagar actituds ben poc democràtiques. Perquè el resultat dels continus recursos del Govern espanyol contra decisions del nostre Parlament fan que, a la pràctica, el PP acabi governant Catalunya amb el 8,49% dels vots dels catalans.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas