Ves al contingut principal

Monument / No-Do

MONUMENT. Aquest cap de setmana es vota a Tortosa sobre el manteniment, prèvia reconversió, del famós monument inaugurat pel mateix general Franco el 1966, amb el propòsit de commemorar els “25 años de paz” derivats de la seva victòria a sang i foc, emplaçat justament al damunt d’una de les pilastres del pont de la Cinta, volat pels republicans l’abril de 1938. Sóc radical en el tema de les consultes: les avalo sempre, sempre, sempre: si el resultat és mantenir-lo, ens hem de preguntar què fa que una majoria de tortosins l’acceptin o no se’n sentin interpel·lats per l’obligació moral de tombar-lo. Que l’actual alcalde, Ferran Bel, n’hagi anunciat el seu vot favorable a conservar-lo completa el perfil d’un personatge que fa poc més de cinc anys blasmava les consultes locals sobre la independència i considerava fer el ridícul convocar-ne una a la capital del Baix Ebre.

NO-DO. Cada any els mitjans de comunicació espanyols fan una passa endavant en el seu propòsit d’apropar-se a la veritat dels esdeveniments a la final de la Copa del seu Rei. Si primer es tractava de tapar el so i les imatges de l’afició durant els compassos de la Marxa Reial, ara han fet una passa més enllà i han manipulat tota la retransmissió per fer veure que no existim. Com titulava el “Jueves”, segons sembla, l’afició del Barça finalment no va acudir a l’estadi. És tot un país que cau en el descrèdit: no només les pràctiques habituals de l’Estat, del Ministeri de l’Interior al Tribunal Constitucional, són cada dia més discutibles, és que els grans actors que els haurien de fer de contrapoder, començant per la premsa, estan igual o pitjor. Si alguna cosa sap greu de marxar és veure quin és el tipus d’Estat i de classe dirigent que els deixem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…