Ves al contingut principal

Nosa / Obeir

NOSA. “El Español”, el diari digital de Pedro J. Ramírez, publicava aquesta setmana una peça delirant per a donar compte del resultat d’un estudi de la Fundación CYD Conocimiento y Desarrollo (mitjançant l’anàlisi de 66 universitats públiques, privades i no presencials, a partir d’una trentena d’indicadors de rendiment) de que les tres universitats peninsulars amb millors resultats són catalanes. Feta la constatació, però, l’element central de l’article consistia a “denunciar” la imposició del català al món universitari. És a dir, com lloar els resultats d’una política i transferir-li els elements negatius. Tot plegat mentre, tothom que hagi trepitjat algun dels nostres campus, sap que a la universitat catalana, fora de les carreres d’humanitats, la nostra llengua acostuma a ser marginal. És molt cansat haver de contestar cada dia a gent a la qual la veritat l’importa simplement un rave i que només veu en tot ocasions de propaganda.

OBEIR. La intervenció pública de Neus Lluveras, presidenta de l’AMI, en contra de la insubmissió als mandats de l’Audiència Nacional costa d’entendre. De fet (a més de deixar de banda el posicionament de molts independentistes partidaris d’anar al xoc), ens fa renunciar a la nostra arma principal, potser la més eficient, que no és altra que l’obertura massiva de micro-ruptures amb l’Estat que posin de relleu la seva incapacitat per imposar la sobirania espanyola al nostre país. Contra el destructor espanyol nosaltres hi hem de posar a l’aigua milers de barquetes, indestructibles, de tant petites. Tot seguint el criteri de la presidenta de l’AMI, l’estol es queda a port i renuncia a obrir mig miler de combats. S’amaga, a més, una realitat que cal compartir: només serem independents quan estiguem disposats a assumir-ne els costos, que n’hi haurà, encara que siguin (que ho són) infinitament menors que els de la dependència.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…