Ves al contingut principal

Nosa / Obeir

NOSA. “El Español”, el diari digital de Pedro J. Ramírez, publicava aquesta setmana una peça delirant per a donar compte del resultat d’un estudi de la Fundación CYD Conocimiento y Desarrollo (mitjançant l’anàlisi de 66 universitats públiques, privades i no presencials, a partir d’una trentena d’indicadors de rendiment) de que les tres universitats peninsulars amb millors resultats són catalanes. Feta la constatació, però, l’element central de l’article consistia a “denunciar” la imposició del català al món universitari. És a dir, com lloar els resultats d’una política i transferir-li els elements negatius. Tot plegat mentre, tothom que hagi trepitjat algun dels nostres campus, sap que a la universitat catalana, fora de les carreres d’humanitats, la nostra llengua acostuma a ser marginal. És molt cansat haver de contestar cada dia a gent a la qual la veritat l’importa simplement un rave i que només veu en tot ocasions de propaganda.

OBEIR. La intervenció pública de Neus Lluveras, presidenta de l’AMI, en contra de la insubmissió als mandats de l’Audiència Nacional costa d’entendre. De fet (a més de deixar de banda el posicionament de molts independentistes partidaris d’anar al xoc), ens fa renunciar a la nostra arma principal, potser la més eficient, que no és altra que l’obertura massiva de micro-ruptures amb l’Estat que posin de relleu la seva incapacitat per imposar la sobirania espanyola al nostre país. Contra el destructor espanyol nosaltres hi hem de posar a l’aigua milers de barquetes, indestructibles, de tant petites. Tot seguint el criteri de la presidenta de l’AMI, l’estol es queda a port i renuncia a obrir mig miler de combats. S’amaga, a més, una realitat que cal compartir: només serem independents quan estiguem disposats a assumir-ne els costos, que n’hi haurà, encara que siguin (que ho són) infinitament menors que els de la dependència.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.