Ves al contingut principal

Paper / Ruinós

PAPER. Enmig de la renovació de CDC hi apareix la figura d’Artur Mas. El cap de setmana passat s’adreçava a un interessant sector de l’electorat, el més d’ordre, des de les pàgines del diari comtal, per donar testimoni del seu itinerari vital des de l’autonomisme al sobiranisme. En els temps propers, està clar, el president Mas també té un paper a jugar per eixamplar el camp. Aquesta setmana hem escoltat rumors insistents encara que, segons sembla infundats, de la possibilitat que encapçali la llista de Convergència (amb recuperació del nom, després de l’experiment Democràcia i Llibertat) el 26-J. La idea d’un Salmond a la catalana (l’exlíder del SNP encapçala els parlamentaris escocesos a Westminster) podria tenir moltes virtuts: la més immediata, la capacitat de motivar i incentivar una part del vot independentista que, d’aquí dos mesos, serà molt difícil de fer moure del sofà.

RUINÓS. Un altre fiasco. La connexió ferroviària d’Alta Velocitat entre Barcelona i París no pot competir amb l’avió. Dels vuitanta combois que els estudis inicials, a primers dels dos mil, preveien fer-hi circular cada dia, el cert és que només en funcionen avui una desena dels de passatgers, amb 24 més de mercaderies a la setmana. El resultat: un autèntic forat en el compte de resultats de l’empresa encarregada del servei, de la qual és part fonamental l’ACS de Florentino Pérez. El president del Madrid, acostumat a jugar sempre amb xarxa en el negoci de les grans infraestructures públiques, no ha dubtat a fer un pols al Govern espanyol tot presentant un concurs de creditors en un jutjat de Girona. El tren d’alta velocitat, doncs, continua confirmant la seva realitat d’autèntic forat negre dels comptes públics. I l’Estat espanyol accelera contra el pont trencat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.