Peatges / Postureig

PEATGES. En una vergonyosa presa de pèl, el Partido Popular, sisè a Catalunya el passat 20-D, desesperat com està per la seva irrellevància creixent aquí (refermada a base de governar-nos des del Tribunal Constitucional) ha començat la campanya electoral al nostre país prometent que suprimirà tots els peatges de les autopistes catalanes a mesura que es compleixin els terminis de les concessions que les regeixen. En matèria d’infraestructures, la voluntat històrica de tots els governs espanyols des de la Transició, de qualsevol signe, d’ofegar les capacitats econòmiques dels Països Catalans i de posar al servei de la capitalitat econòmica de Madrid tots els instruments possibles, ha estat tan absolutament aclaparadora (amb el recolzament entusiasta dels poders representats per la gran concessionària, Abertis) que la credibilitat de qualsevol promesa és igual a zero. Cert que ens volen asfixiar, però la sang encara ens arriba al cervell.

POSTUREIG. En el que podria definir-se com el Dia Mundial de la Coherència Política, l’alcadessa de Barcelona i el cap del grup socialista a l’Ajuntament han presentat aquest dimecres el pacte de govern que liquida en dotze mesos el suposat gir copernicà després de més de tres dècades d’hegemonia socialista i quatre d’estada convergent breu. Per celebrar-ho, el dia abans, Pedro Sánchez parlava del pacte com una manera de redreçar el rumb (i tant!) de l’Ajuntament de Barcelona per reprendre la derrota habitual i de la necessitat d’acabar amb el “postureig” del govern comunal. Naturalment, en el seu combat a mort amb els de Pablo Iglesias, Catalunya, com Barcelona, no són sinó espais insignificants que es poden sotmetre sense contemplacions al desgast de la veritable lluita del poder per la Moncloa. Fer dependre el govern de la capital del nostre país del socialisme més sucursalista de la història hipoteca greument el seu futur.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas