Ves al contingut principal

Peatges / Postureig

PEATGES. En una vergonyosa presa de pèl, el Partido Popular, sisè a Catalunya el passat 20-D, desesperat com està per la seva irrellevància creixent aquí (refermada a base de governar-nos des del Tribunal Constitucional) ha començat la campanya electoral al nostre país prometent que suprimirà tots els peatges de les autopistes catalanes a mesura que es compleixin els terminis de les concessions que les regeixen. En matèria d’infraestructures, la voluntat històrica de tots els governs espanyols des de la Transició, de qualsevol signe, d’ofegar les capacitats econòmiques dels Països Catalans i de posar al servei de la capitalitat econòmica de Madrid tots els instruments possibles, ha estat tan absolutament aclaparadora (amb el recolzament entusiasta dels poders representats per la gran concessionària, Abertis) que la credibilitat de qualsevol promesa és igual a zero. Cert que ens volen asfixiar, però la sang encara ens arriba al cervell.

POSTUREIG. En el que podria definir-se com el Dia Mundial de la Coherència Política, l’alcadessa de Barcelona i el cap del grup socialista a l’Ajuntament han presentat aquest dimecres el pacte de govern que liquida en dotze mesos el suposat gir copernicà després de més de tres dècades d’hegemonia socialista i quatre d’estada convergent breu. Per celebrar-ho, el dia abans, Pedro Sánchez parlava del pacte com una manera de redreçar el rumb (i tant!) de l’Ajuntament de Barcelona per reprendre la derrota habitual i de la necessitat d’acabar amb el “postureig” del govern comunal. Naturalment, en el seu combat a mort amb els de Pablo Iglesias, Catalunya, com Barcelona, no són sinó espais insignificants que es poden sotmetre sense contemplacions al desgast de la veritable lluita del poder per la Moncloa. Fer dependre el govern de la capital del nostre país del socialisme més sucursalista de la història hipoteca greument el seu futur.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…