Ves al contingut principal

Recomposició / Trinxar

RECOMPOSICIÓ. Les enquestes apunten a un reajustament dels espais polítics a Catalunya. En el bloc independentista, Esquerra sembla guanyar centralitat a costa de CDC i la CUP: en aquestes condicions, serà molt difícil una repetició de Junts pel Sí d’aquí divuit mesos. Una repetició que, a més, seria contradictòria, d’acord amb el suposat caire constituent que caldria donar als comicis que vindran d’aquí poc més d’un any. Alhora, però, sembla tornar el tradicional vot dual a Catalunya, aplegat en aquell mateix espai ample de centre-esquerra sobiranista pels Comuns en les eleccions espanyoles i (en part) municipals. Finalment, en la banda del gairebé 40% d’electors dependentistes, després de la concentració a Ciudadanos (beneficiat del caire plebiscitari del 27-S) sembla obrir-se un cert reflux en benefici dels partits del bipartidisme tradicional. Difícil art, el de conformar majories. Un escaquer molt complicat on caldrà jugar amb molta habilitat.

TRINXAR. Quan se l’hagin carregat del tot la trobaran molt a faltar. Hi ha qui ha decidit convertir cada passa, cada moviment de la Junta Electoral de l’ANC en un “casus belli”. Com a conseqüència, gairebé cada dia d’aquesta setmana ha calgut carregar contra els responsables de l’entitat, tot exigint-los responsabilitats. Demanem confiança als catalans escèptics amb el procés d’independència, però cada dia demostrem que no la tenim en la nostra pròpia gent. Cal denunciar la intervenció partidària de l’assemblea i, per aconseguir-ho, si és precís, es procedeix a trinxar, sense matisos, la seva imatge pública. Abstruses lluites de noms i equips de les quals la immensa majoria del país, tret dels més introduïts, no entén ni un borrall, en comptes de planificar i explicar el procés constituent en què hauríem de ser-hi. Molt, molt malament. Que passi tot plegat el més aviat possible i que les ferides no siguin incurables.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.