Ves al contingut principal

Referèndum / Triar

REFERÈNDUM. Les xarxes han bullit aquesta setmana amb la remor d’un referèndum unilateral, de Jordi Graupera a Enric Vila, passant (de forma accidentada, per l’Eduard Voltas). Un entestament dels qui vàrem defensar un 9N de veritat fins al darrer moment. Ara, diuen, hi hauria la legitimitat d’un Parlament i un Govern independentistes organitzant i desobeint frontalment l’actuació de les institucions espanyoles. Problema evident que ningú resol: com arribar a un 50% de participació, missió impossible amb el 20% d’abstenció inamovible sumat automàticament al 40%. No fer-ho suposaria, ras i curt, tornar immediatament a la casella de sortida. Els mateixos que consideren que amb un 55% dels qui es van definir sobre la independència el 27-S no n’hi ha prou, diran que amb un 40-45% de participació al referèndum unilateral, tampoc. Així anar fent per a no afrontar l’única sortida de tot plegat: la DUI que caldrà fer algun dia.

TRIAR. Segons sembla, després de munyir en diferent mesura Esquerra i la CUP per assegurar-se la pròrroga del pressupost en vigor, l’alcadessa de Barcelona ha acabat per triar els socialistes, continuisme. Ada Colau és en aquella fase de la onada en la qual res no et passa factura, ni tan sols les contradiccions més flagrants. El dubte rau a saber durant quant de temps es pot estirar el xicle sense començar a patir erosió en la credibilitat. El “canvi” d’Ada Colau es va fonamentar, ja d’entrada, en la infraestructura i els quadres d’Iniciativa; ara, continua amb l’entrada al govern dels socialistes, els mateixos que han manat la ciutat durant 34 anys i van construir el model que els Comuns anaven a re-formular des dels fonaments. Jaume Collboni, investigat en un cas de corrupció, es converteix en nou responsable de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Visca el Born i la coherència!

Comentaris

  1. DAVANT L' INOPERANCIA DE LA COLLA COLAU,N'EN TENEN NI "PIJOTERA"IDEA D'ADMINISTRACIO PUBLICA,MILLOR UN MAFIOS?...LA DRETA ESTA DESCORXANT CAVA¡¡¡.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.