Ves al contingut principal

Riuen / Selecció

RIUEN. N’hi ha que posen la campanya de les eleccions espanyoles per davant de tot. O això sembla. I, entretant, la metròpoli riu amb el nostre espectacle de baralla. Amb una miopia espectacular, quan semblava que aquests debats eren propis de fa cinc anys, una part notable de l’independentisme, tot seguint la petjada dels QWERTY, ha decidit anar a la brega permanent, a cada espai, de l’ANC al Parlament, fer-ne espectacle públic dia sí i dia també, per fer-se amb les engrunes de la Catalunya autonomista. L’amo s’ho mira amb extrema complaença, tot llançant escaiola als coloms. Ens discutim per reformes fiscals amb un impacte inferior als 50 MEUR mentre tornem a confirmar que volen cap a la metròpoli 15.000 any rere any. Mare de Déu, quant tacticisme de curta volada. Confiem que, passats els pressupostos, acabi com acabi la història, puguem superar aquesta etapa tan patètica de tites-tites.

SELECCIÓ. El Partido Popular ha demanat a l’Ajuntament de Barcelona col·laboració per portar a la ciutat un partit de la selecció espanyola de futbol, absent de la capital catalana des del 1992. Tot i que aquesta petició ha tingut acollida i suport fa temps per part de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat (seu de l’estadi del RCE Espanyol) el govern d’Ada Colau s’ha compromès ara també a donar-hi suport, tot i que cap instància esportiva del país o de la ciutat li n’ha demanat. Com diria el dependentisme de la prohibició d’estelades a la final de Copa, és un exemple magnífic de com no s’ha de barrejar mai esport i política. I ja posats no estaria de més que el consistori barceloní especifiqués també de quina manera pensa donar suport a l’activitat oficial de les seleccions esportives catalanes, bandejades per la mateixa Federació Espanyola a la qual pensa acomboiar.

Comentaris

  1. L'INCOMPETEN SRA.COLAU,FEN UN DELS SEUS ABITUALS MOVIMENTS POLITICS,QUINA PLAGA¡¡¡.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…