Ves al contingut principal

Titànic / Tortura

TITÀNIC. Carme Chacón ha ensumat la salabror de les aigües fredes de l’atlàntic i ha decidit abandonar el vaixell. El PSOE s’enfonsa a Espanya i molt probablement viurà el “sorpasso” del nou conglomerat Podemos-Izquierda Unida, decidit a encarnar en solitari la veu de l’esquerra d’allà. De 25 dels 47 escons triats a Catalunya en 2008, Chacón va passar a 14 en 2011 i a 8 en 2015; ara, ja no s’ha vist amb cor de continuar entomant la caiguda lliure, massa a punt de tocar terra violentament. Tornarà si és que Susana Díaz intenta més endavant reconstruir les restes del naufragi socialista. Entretant, en l’enèsima humiliació, el PSC de Miquel Iceta entoma una nova imposició arribada de Ferraz. La que fa sis mesos va ser número dos de la llista socialista a Madrid ara encapçalarà la de Barcelona: és difícil representar de manera més eficient la submissió d’un partit als interessos d’un altre.

TORTURA. El jutge de l’Audiencia Nacional espanyola José Ricardo de Prada va admetre en una conferència organitzada per l’Ajuntament de Tolosa (Guipúscoa) que, tot i les sentències judicials al respecte, també des d’instàncies internacionals, l’Estat espanyol havia practicat la tortura i que s’havia oposat sistemàticament fins ara a investigar qualsevol indici. El ministre Fernández Díaz no ha dubtat ni un moment a demanar, en una nova mostra de la seva estima per la divisió de poders, que el CGPJ el sancioni immediatament, tot relacionant les seves manifestacions amb els delictes d’humiliació a les víctimes i apologia del terrorisme. La justícia espanyola no només no investiga els casos de tortura, sinó que fa cada vegada passes més agosarades per perseguir a qui les denuncia. La baixa intensitat de la democràcia espanyola no deixa de donar nous senyals. Caldrà tenir-ho en compte quan vinguin a per nosaltres i vulguin apagar-nos la veu al preu que sigui.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.