Ves al contingut principal

Titànic / Tortura

TITÀNIC. Carme Chacón ha ensumat la salabror de les aigües fredes de l’atlàntic i ha decidit abandonar el vaixell. El PSOE s’enfonsa a Espanya i molt probablement viurà el “sorpasso” del nou conglomerat Podemos-Izquierda Unida, decidit a encarnar en solitari la veu de l’esquerra d’allà. De 25 dels 47 escons triats a Catalunya en 2008, Chacón va passar a 14 en 2011 i a 8 en 2015; ara, ja no s’ha vist amb cor de continuar entomant la caiguda lliure, massa a punt de tocar terra violentament. Tornarà si és que Susana Díaz intenta més endavant reconstruir les restes del naufragi socialista. Entretant, en l’enèsima humiliació, el PSC de Miquel Iceta entoma una nova imposició arribada de Ferraz. La que fa sis mesos va ser número dos de la llista socialista a Madrid ara encapçalarà la de Barcelona: és difícil representar de manera més eficient la submissió d’un partit als interessos d’un altre.

TORTURA. El jutge de l’Audiencia Nacional espanyola José Ricardo de Prada va admetre en una conferència organitzada per l’Ajuntament de Tolosa (Guipúscoa) que, tot i les sentències judicials al respecte, també des d’instàncies internacionals, l’Estat espanyol havia practicat la tortura i que s’havia oposat sistemàticament fins ara a investigar qualsevol indici. El ministre Fernández Díaz no ha dubtat ni un moment a demanar, en una nova mostra de la seva estima per la divisió de poders, que el CGPJ el sancioni immediatament, tot relacionant les seves manifestacions amb els delictes d’humiliació a les víctimes i apologia del terrorisme. La justícia espanyola no només no investiga els casos de tortura, sinó que fa cada vegada passes més agosarades per perseguir a qui les denuncia. La baixa intensitat de la democràcia espanyola no deixa de donar nous senyals. Caldrà tenir-ho en compte quan vinguin a per nosaltres i vulguin apagar-nos la veu al preu que sigui.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…