Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2016

Majoria / Muts

MAJORIA. Diumenge el diari comtal publicava una enquesta en la qual l’independentisme mostrava la seva brutal fortalesa. Tot i els problemes en la governació del dia a dia, quan es pregunta per la resposta concreta a un referèndum (no com fa el CEO), la resposta sí a la independència se situa entre el 57% (si descomptem els qui manifesten que no aniran a votar i repartim els qui en dubten) i el 52% (si atribuïm aquests últims sencers al no). Justament a cavall del 55% que va obtenir el Sí, entre els qui van voler definir-se, a les eleccions plebiscitàries del 27-S. Som majoria. Tenim el mandat democràtic per culminar el procés, tot i els paranys que insistim a posar-nos. Fem-ho, doncs, en el termini promès. Amb DUI, amb RUI, amb DUI+RUI o amb RUI+DUI, però fem-ho. Perquè fins i tot els adversaris més acèrrims han d’atemptar a la raó per amagar que som majoria.
MUTS. L’esclat de l’Indygate ha estat rebut amb evident incomoditat per part de la premsa dependentista catalana, implicada di…

Espai / Fraternitat

ESPAI. La triomf del Brexit és un pal espectacular a la manera en la qual s’ha fet la Unió. Burocratització i protecció d’interessos i decisions al marge de la gent. Servirà, però, per posar de relleu la cadena de mentides on es fonamenta la seva negativa al nostre dret d’autodeterminació. Gran Bretanya no gravitarà en l’espai exterior i la UE estudiarà acuradament i negociarà fins a l’extenuació de quina manera pot minimitzar l’impacte econòmic del Brexit. Els vot de la por a la sortida de la Unió rebrà un missatge tan clar com el dels votants escocesos que, seguint aquesta pulsió, van votar no a la independència i ara s’hi trobaran fora justament per haver-ho fet. El segon referèndum sobre la independència apareix damunt la taula. I, amb una UE en crisi profunda, continuar insistint en la possibilitat d’expulsar un territori com Catalunya, que vol formar-ne part, semblarà cada dia més increïble.
FRATERNITAT. El darrer ítem de campanya dels Comuns ha estat el d’emprar la paraula frat…

Eixamplar / Encreuats

EIXAMPLAR. En clau de país, en el marc del procés d’alliberament nacional, la crisi de la CUP evidencia l’error de l’aposta tàctica contra el pressupost d’aquesta part tan fonamental de l’esquerra independentista. La seva actitud en extrem bel·ligerant contra la resta de l’independentisme polític no només ha posat en escac la governabilitat del país (i, per tant, la credibilitat de la solvència dels independentistes), sinó que ha contribuït a engreixar el relat dels QWERTY, amb els resultats electorals que ja són damunt la taula. No només no s’ha eixamplat el perímetre de l’independentisme polític, sinó que s’ha empès milers d’independentistes a votar opcions que no ho són. Encara som a temps de rectificar, però la sortida dels primers dissidents recorda massa les passes inicials de la llarga crisi de degoteig d’Unió, que va permetre el nucli impulsor de les polítiques errònies mantenir-se fins el darrer minut abans de l’ensorrament total.

ENCREUATS. Disculpeu la consideració estricta…

Clavegueres / Democràcia

CLAVEGUERES. La filtració de la conversa entre el ministre de l’Interior espanyol i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, també “muy español” ha servit per escoltar les proves d’una cosa que ja sabíem: que l’Estat espanyol està dedicant recursos ingents al servei del manteniment de la unitat d’Espanya. Amb permís dels GAL, es tracta, sense dubte, de l’escàndol polític més greu des de 1977. Tot allò que ja ens imaginàvem al descobert, amb personatges com Isidre Fainé o José Manuel Lara al bell mig. El nivell de la democràcia espanyola és tan ínfim que el millor d’aquesta història és que ens ofereix noves dosis de legitimació, a nivell internacional, per prendre les mesures unilaterals que caldran en els propers mesos: l’ús de l’estat contra una part de la població per combatre les seves idees com a únic argument, sense dubte, també justifica una Declaració d’Independència. Continuem endavant.
DEMOCRÀCIA. La reacció a la victòria inesperada del Brexit, per part dels principals…

Aparcar / Atacar

APARCAR. Fins i tot abans de l’esclat de l’Indygate ha semblat que la campanya se li ha fet massa llarga als Comuns. M’avanço als resultats, però fa la impressió que l’horitzó de 14-15 escons que l’enquesta del CIS apuntava ara fa un mes s’ha anat desgastant i, segurament, ara ens trobem més a prop de repetir els 12 del 20-D que d’una altra cosa. Demà ho veurem. Els interessos generals espanyols de Podemos han provocat a Catalunya una autèntica “yenka” dels Comuns, un dia un pas endavant i un endarrera el següent. Finalment, com a resultat del filtratge d’una conversa en “off” de Pablo Iglesias amb periodistes ha quedat clar que no és que el referèndum hagi deixat de ser una línia vermella per Unidos Podemos, és que, directament, pensen aparcar-lo a l’hora de negociar la investidura. Podria ser que demà la candidatura d’Iglesias creixés arreu, excepte a Catalunya.
ATACAR. Jordi Évole es preguntava aquesta setmana a les xarxes socials, com bona part dels Comuns han expressat reiteradam…

Programa / Seguretat

PROGRAMA. El cap de setmana passat el programa de Podemos sortia seriosament tocat d’una anàlisi crítica i aprofundida a les xarxes, encapçalat pel politòleg Sergi Castañé. Seria el primer de diversos estrips d’una setmana nefasta. Es descobria, sobretot, el pastís d’un primer engany: probablement com a resultat del nou pes de l’aragonès Pablo Echenique en l’organització, el programa d’Unidos Podemos recull i concreta l’opció d’un Corredor central ferroviari que no hauria de passar per Catalunya. A corre-cuita, amb el propòsit d’apagar l’incendi el més aviat possible, En Comú Podem sortia al pas de les crítiques ensenyant diverses mencions al Corredor Mediterrani recollides al seu programa específic. Però, a veure, no havíem quedat que fraternalment havíeu aconseguit un interlocutor a Espanya? I resulta que els vostres estimats germans no compren les vostres propostes més bàsiques?
SEGURETAT. En la línia del president d’Astúries, del seu mateix partit, a l’agònic candidat socialista P…

Intoxicació / Línia

INTOXICACIÓ. El nivell de burda manipulació que empra el dependentisme a Catalunya es fa sovint insuportable. Dilluns, Joaquim Gay de Montellà, president del Foment del Treball, l’organització empresarial catalana més afí a mantenir l’”statu quo” de dependència, no s’estava de dir públicament, amb totes les dades constatant just el contrari, davant el president Puigdemont, que la inestabilitat política generada pel procés d’independència està provocant una caiguda de la inversió estrangera a Catalunya. La resposta del conseller d’Empresa Jordi Baiget ha estat proporcionada, correcta, posant damunt la taula tot allò que realment dificulta que els 220 projectes de possible inversió es facin realitat: bàsicament, la manca d’inversió de l’Estat espanyol per fer de Catalunya un lloc més acollidor a la inversió. Cal recordar que Gay de Montellà fa anys que (teòricament) va demanar el concert econòmic per a Catalunya. I no tenir-lo, pel que es veu, es culpa nostra.
LÍNIA. En contradicció fla…

Dissolució / Establishment

DISSOLUCIÓ. Finalment, les tensions internes han portat a la dimissió de sis membres i a la dissolució del Secretariat Nacional de la CUP, enmig d’amenaces, de fa dies, d’una de les seves organitzacions, Poble Lliure. Sembla que dilluns es formalitzarà la sortida de tots els membres i l’inici del procés d’elecció del nou secretariat. Quan en 2012 la CUP va decidir, com sempre, per molt pocs vots de diferència, entrar en la cursa cap al Parlament de Catalunya potser va cometre un error, els efectes del qual la brillant tasca de David Fernández, Quim Arrufat i Isabel Vallet va amagar. Posada en l’alta responsabilitat de fer viable el procés cap a la independència, tot fa pensar que el vestit els ve massa gran. Representar institucionalment més bé el seu espai polític (que hi és, i tant!) o retornar al municipalisme i al carrer, aquesta és la qüestió.
ESTABLISHMENT. El diari comtal, un dels bucs insígnia del periodisme català continua el seu descens als inferns. Si abans el regalaven al …

Diferents / Directors

DIFERENTS. El contrast entre l’actitud democràtica i tolerant de la mitjana dels votants d’uns i altres revela moltes coses. Per exemple, el fet que els independentistes, a plaça, ens limitem a escridassar Sánchez Camacho quan es proposa amargar-nos la feina o que convidem a seure als qui s’aixequen al crit de “Viva España” enmig d’un míting d’Esquerra, mentre ells fan fora i fins i tot agredeixen un espontani que crida, perillosament, simplement a favor de la independència. Realment, dóna gust pertànyer al bàndol de les bones maneres. Per cert, que, sorprenentment (ui, sí, no ens ho esperàvem pas) han passat gairebé dues setmanes i no hi ha cap notícia (si no m’erro) sobre la identitat dels agressors de les paradistes a favor de la “selección” espanyola. Ai, ai, ai, a veure si al final no acabarà de convenir que se sàpiga d’on venia tot plegat?
DIRECTORS. Una quarantena de màxims responsables dels centres públics per carta i mig miler de docents a les portes del Parlament han demanat…

Brexit / Calls

BREXIT. L’assassinat de la diputada laborista pro Unió Europea Jo Cox ha trasbalsat del tot la campanya del referèndum britànic del proper dimecres. A l’espera de copsar l’impacte definitiu d’un fet tan luctuós, de moment, el que realment compta, que és les preferències expressades a les cases d’apostes, encara es decanten per la victòria del no a la sortida del Regne Unit. Sigui que sigui el que finalment passi, la pràctica del referèndum torna a posar damunt la taula el fet que, en una societat madura, només es pot enfortir la democràcia a base de més democràcia. Després del 26-J el no d’Espanya a encarar el problema català a les urnes continuarà degradant la seva imatge i reforçarà l’aval internacional a aquells que consideren que una acció unilateral dels catalans, la que sigui (DUI o RUI o la combinació en l’ordre que vulgueu de les dues), està legitimada davant la voluntat de bloqueig dels partidaris de la dependència de Catalunya.
CALLS. Tot i que el nostre propi desànim no ens…

Altres / Anticatalanisme

ALTRES. Com correspon a una campanya electoral que pot ser decisiva, la premsa catalana al servei de l’”statu quo” de dependència fa hores extres a tot drap. Si “La Vanguardia” ofereix tot l’espai del món als Comuns per intentar aturar el dessagnament via Corredor Mediterrani, Enric Hernández ens serveix en safata un “tracking” diari de campanya perfectament dissenyat per conduir el relat al punt que l’interessa. Així, les forces polítiques que el 27-S van sumar el 40% dels vots i el 20-D van obtenir 17 diputats, en les infografies de les seves enquestes s’encabeixen en l’apartat “Altres”, amb els vots nuls i en blanc. Realment espectacular. Podria passar, però, que un dia el director del diari dependentista es desperti i descobreixi que “los otros” han declarat la independència, que els seus gràfics eren del país veí i que l’amo ja no requereix més els seus serveis.
ANTICATALANISME. Amb l’aigua al coll que podria portar el seu partit fins a la tercera posició al seu feu històric, Sus…

Sobreviure / Unió

SOBREVIURE. L’evolució de les enquestes apunta a una victòria suficient del PP, naturalment, amb importants recolzaments externs. I a la previsible continuïtat de Rajoy com a president del govern espanyol. O, dit d’una altra manera, a una victòria impossible de l’esquerra, atès que ni els barons del PSOE voldran pactar amb Podemos, ni els de Pablo Iglesias s’estimaran aliar-se amb el partit del dimitit Pedro Sánchez, per la senzilla raó que aspiren a substituir els socialistes d’aquí quatre anys, sobre la base del previsible “sorpasso” que assoliran el 26-J. La solució d’un govern de l’”establishment” i la complicitat europea sobre la base del PP i Ciudadanos, amb l’abstenció inicial del PSOE, podria oferir també un paper de protagonisme permanent als socialistes: sobreviure fins el 2020 a base d’acaparar l’atenció, a cada votació important, fent una mica de CUP: però, amb quina excusa de fons, si no tenen fer la independència?
UNIÓ. En competència amb Ciudadanos, els sectors descaval…

Neteja / Periodisme

NETEJA. Quan, en el minut 24:26 d’aquesta conversa, organitzada per un mitjà important com “El Mundo” entre Arturo Pérez Reverte i Joaquín Sabina es parla de Catalunya, apareixen sublimats els somnis humits de l’Espanya més cavernària. I ho fan, sorprenentment, de llavis de dos suposats progressistes. Com per a confirmar la famosa frase atribuïda a Josep Pla sobre els espanyols de dretes i d’esquerres. Amb el gest de guillotinar caps, tot just abans de dir que no, que és broma, l’escriptor apunta a la necessitat d’haver-ho acabat, encara amb més sang, durant el segle XVIII, o fins i tot abans, que al segle XI es podien passar a ganivet poblacions senceres, afegeix. Que una falta de respecte tan flagrant i una anàlisi tan simple en termes històrics siguin abraçades majoritàriament a Espanya, explica també ben bé perquè hem de marxar ràpid.
PERIODISME. La crisi ha colpit durament la qualitat dels mitjans. Els ha precaritzat fins a límits insofribles. A Espanya, a més, l’inici decidit de…

Hamelin / Infantilisme

HAMELIN. Dos cartells penjats en campanya, dues Espanyes diferents. A l’Espanya castellana, la del nucli expansiu, la demogràficament majoritària, a la que ha fet l’Estat històricament tal i com és: “Unidos Podemos. La sonrisa de un País”; així, en negreta. Un lema de campanya que podria subscriure, tranquil·lament Rosa Díez i UPyD. A la perifèria, per a acaçar aborígens embadalits “El somriure dels pobles”. És tan, tan, tan descarat el doble llenguatge, d’allà i d’aquí, que sembla mentida que els pugui funcionar com, sense dubte, ho farà. I és que això ja ho hem vist tantes vegades... Fins ara, sempre s’hi havia dit PSC-PSOE, quan els socialistes catalans tenien un mínim de personalitat pròpia i no s’havien lliurat amb armes i bagatges als qui sempre han manat sobre el nostre país pel civil i, quan ha calgut, pel criminal.
INFANTILISME. El posicionament de la CUP respecte als pressupostos elaborats pel Govern de la Generalitat ha estat objecte, naturalment, de forta controvèrsia. Una…

Coherència / Confiança

COHERÈNCIA. Un grup d’independentistes, pràcticament tots militants de les forces confluents en En Comú Podem han llançat aquesta setmana, la darrera de precampanya electoral, el típic manifest “Juan Palomo” en suport de la candidatura de Xavier Domènech. L’argumentari per defensar que un vot als Comuns és un vot a favor de la independència de Catalunya difícilment penetrarà en àmbits que no siguin molt “hooligans” dels d’Ada Colau. Més encara, després que el seu cap de llista a Catalunya s’hagi posicionat pel no i que el número dos de l’alcaldessa de Barcelona, Gerardo Pisarello, hagi insinuat (aquí, a partir del minut 23:27) exactament el mateix si es conformés una Espanya que reconegués la seva plurinacionalitat. Doble engany: un referèndum que tots sabem perfectament que no s’acordarà mai i una redistribució de la sobirania que és també igualment impossible. Que la ciutadania premiï el proper 26-J aquest engany és certament preocupant.
CONFIANÇA. El vicepresident Junqueras en va f…

Campanya / Censura

CAMPANYA. L’ideòleg de l’aire condicionat i cap de llista de Ciudadanos per la circumscripció de Barcelona, Juan Carlos Girauta, ha reforçat el lema de campanya del partit (diferenciat a Catalunya, amb l’hilarant “Un president català per canviar Espanya”) amb l’afirmació que el seu partit és ara l’únic hereu del catalanisme tradicional. La voluntat de pescar en les aigües revoltes del centre-dreta català els porta a fer giragonses que poden sumar poc i, en canvi, fer malbé una part de la feina feta fins ara, tal i com el baròmetre municipal de Barcelona ha apuntat aquesta setmana, amb una caiguda del 50% en la seva intenció de vot directa de fa sis mesos. Presentar-se com a catalanistes és surrealisme pur, del que soscava la credibilitat: perquè com tothom sap les aspiracions principals del catalanisme sempre han estat acabar amb la immersió, donar suport al buidatge de sobirania pel TC i tancar canals de TVC.
CENSURA. Una de les notícies de la setmana (“mode” Espanya democràcia exemp…

Agressió / Brexit

AGRESSIÓ. Intolerable. L’atac, tan oportunament gravat, contra dues noies de la plataforma d’aparició sobtada i coincident amb la celebració de l’Eurocopa de futbol que va començar ahir a França, mereix totes les repulses. Però fins i tot més que censures, evidents, encara cal més una investigació molt, molt, molt a fons sobre la identitat i pedigrí dels seus responsables. Cal aclarir quan abans d’on ha sortit aquesta agressió. Quins són els responsables. I, si ens atenem al comportament de l’Estat espanyol des de l’inici del procés, permeteu-me dir que aquesta recerca hauria de dedicar hores i esforços a analitzar els possibles lligams amb el Ministerio del Interior de Jorge Fernández Díaz. Els atemptats de falsa bandera són molt vells i cada dia que passi sense aclarir-se qui són els autors aniran creixent les sospites. Així, doncs, encoratgem la policia a escatir-ho el més aviat possible.
BREXIT. D’aquí ja pocs dies esvairem el dubte. Si és que es produís (deixeu-me aventurar que, …

Suïcidi / Violència

SUÏCIDI. Pedro Sánchez va a la desesperada. Les enquestes marquen a hores d’ara una tendència molt negativa per a la seva formació. D’una possible victòria en vots d’Unidos Podemos i dels PSOE en escons de fa unes setmanes hem passat a un escenari de “sorpasso” clar dels de Pablo Iglesias, amb els socialistes situats clarament per sota dels 80 escons al Congreso espanyol. En aquestes condicions, el PSOE (des del mateix Sánchez a una Susana Díaz al rebot) comença a llançar senyals d’abstenció per a deixar que governi la llista més votada: és, certament, l’escenari somiat per la gent de Podemos. Un govern ara recolzat pels socialistes seria massa difícil i contradictori, amb els barons fent la guitza: Iglesias i Errejón pensen en la majoria absoluta en 2020, nascuda de l’ensorrament definitiu d’un PSOE venut a la dreta. Per a Catalunya, aquest moviment pot representar quatre anys de paràlisi.
VIOLÈNCIA. D’Arran a Sergi Picazo, la justificació reiterada de l’ús de determinada violència a…

Policia / RUI

POLICIA. El discutit paper dels mossos als incidents de Gràcia ha tingut aquesta setmana un corol·lari esperpèntic amb la representació de Xavier García Albiol durant les preguntes de control al president. El líder dels populars a Catalunya acusava el Govern de donar instruccions a la policia catalana per a evitar les detencions. Que un partit que ha convertit tots els mecanismes de l’Estat espanyol en ressorts al seu servei sectari, des del Tribunal Constitucional a la UDEF, no només contra el procés d’independència sinó ara també contra els seus adversaris polítics espanyols, resulta patètic que s’atreveixi a acusar els altres del mateix que practica cada dia del món. I l’escàndol del ministre Fernández Díaz, creador d’una unitat de policia política (cas únic al món civilitzat), contra les declaracions del president de la Generalitat és, directament, d’atac de riure.

RUI. Continua creixent l’aposta d’opinadors i forces polítiques per un Referèndum Unilateral d’Independència. Aquesta…

Nacionalisme / Paper

NACIONALISME. Mentre ratificava l’ús encara operatiu de la caserna del Bruc a Barcelona i després de l’esclat justificat d’una sana polèmica per l’exhibició d’armament, posat a disposició dels infants, com si fossin joguines, durant la celebració a Figueres del Dia de les Seves Forces Armades, en la seva darrera visita a Catalunya, el ministre de Defensa ha desplegat tot l’argumentari no nacionalista habitual. Que si els uniformats donen la vida per defensar-nos i tal i tal, que si convé que els nens aprenguin des del primer moment el preu que cal pagar per la democràcia i tal i tal. Com si l’exèrcit espanyol hagués defensat una sola vegada al llarg de tota la història les llibertats civils de la gent d’aquest país. Hem aconseguit fer-los fora de les fires de l’ensenyament: no deixem que posin mai més les seves mans al damunt dels nostres fills.

PAPER. L’antic socialisme català (ara penosament sotmès al PSOE, cada dia de manera més sagnant, amb sorpreses tan negatives com el gir de Nú…

Engany / No

ENGANY. Els comandaments dels mossos estan alarmats per la situació creada arran de la sentència pel cas Ester Quintana: tot apunta a que els membres d’una unitat antiavalots es van conxorxar des del primer moment per amagar qui havia estat l’autor dels dispars que la van deixar ferida. Des dels comandaments immediatament superiors fins al conseller es va fer anar de baix a dalt una informació falsa que ha acabat deixant, un a un, tots els responsables, en pilotes. Lògicament l’èxit d’una estratègia d’ocultament com aquesta preocupa els seus caps. Si s’estableix la idea entre els membres del cos que és útil i viable mentir els comandaments, qui assegura que, en endavant, casos encara pitjors no puguin repetir-se? Des d’aquest punt de vista és molt lògic que la cadena de la impunitat s’hagi trencat justament per aquesta baula. Cal saber la veritat d’una vegada. L’Ester Quintana s’ho mereix.

NO. Triomfador a l’avançada, Xavier Domènech continua predicant a través dels mitjans l’arrbada …

Bé Comú / Calma

BÉ COMÚ. A la tertúlia radiofònica de la ràdio comtal, la comunera Gemma Galdón justifica l’ocupació del local del Banc Expropiat de Gràcia apel·lant als límits del dret a la propietat privada i al caràcter d’especulador del seu actual propietari. Suposem que els seus 300.000 euros en compte corrent no tenen res a veure amb inversions afins a aquesta mateixa categoria. És evident que la propietat privada té límits relacionats amb el bé comú. Per això, si la funció social de l’entitat era tan important com es diu, el més coherent seria defensar no ja la seva compra (com sembla que ha negociat l’ajuntament de Colau) sinó, directament, l’expropiació amb finalitats socials a canvi d’un preu just. Però, no, no hi ha valentia suficient per plantejar-ho, perquè és més fàcil carregar els neulers del conflicte al que fan els mossos enfarinats en la provocació permanent.
CALMA. Les crides de campanya de Francesc Homs a que ERC s’aclareixi entre CDC i la CUP són contradictòries d’acord amb les r…

25 / Barretina

25. Les darreres enquestes, davant la desmobilització de l’independentisme i la desorientació de la resta dels actors polítics, apunten a una victòria encara més contundent d’En Comú Podem a Catalunya el 26-J. A aquestes alçades, és probable que ni tan sols una repetició de Junts pel Sí estigués en condicions d’evitar-ho. Sense arribar-hi, els comuns segueixen l’estela dels 25 diputats catalans anti-PP que va obtenir Carme Chacón en 2008. Com a independentistes ens pot saber greu que triomfi un miratge tan descarat com el seu al voltant del referèndum, però si ens ho mirem en perspectiva històrica, cal dir que la nova hegemonia a les espanyoles pivota al voltant de la reclamació del dret a l’autodeterminació: una passa endavant espectacular respecte a la proposta del PSC-PSOE de fa només vuit anys.
BARRETINA. El ministre de la fanfarronada permanent, José Manuel García Margallo, treballa des de fa mesos amb un equip que es fa dir la Barretina, format per experts (diplomàtics, catedràt…

Retòrica / Veneçuela

RETÒRICA. Cada setmana hi ha mil i una ocasions de tornar-hi sobre la mateixa constatació. No disposar d’un estat propi, que defensi els nostres interessos, empri els nostres recursos i marqui les nostres prioritats representa un mancament molt greu. Tant que posa en risc la nostra supervivència col·lectiva com a poble i alhora el benestar propi i dels nostres descendents. Tot i les declaracions i les reunions al més alt nivell, protagonitzades també per aquells qui bloquen el procés d’independència, com ara els QWERTY, el cert és que aquesta setmana han arribat els primers 10, sí, sí, apoteòsic, 10, refugiats que acull Catalunya. Per molts esgarips públics que faci l’alcaldessa Colau el cert és que no disposar d’un estat propi ens impedeix exercir els nivells de solidaritat que voldríem i podríem. Fins quan pensen deixar-nos venuts als peus dels nostres adversaris?
VENEÇUELA. Els mitjans espanyols, en aquests dies previs a l’esclat de la campanya electoral (quina mandra, mare meva) i…

Pressupost / Referèndum

PRESSUPOST. Amb molt seriosos dubtes que els diputats de la CUP, “deslliurats” per l’assemblea en donin suport, el vicepresident Oriol Junqueras ha presentat aquesta setmana (i anem prou tard) els pressupostos de la Generalitat de Catalunya d’enguany. Unes millors perspectives en els ingressos, més recaptació i menys interessos a pagar pel deute, han permès augmentar la despesa social en gairebé 900 MEUR sense fer esclatar el dèficit. Com sempre, l’oposició ha engegat el casset de l’esmena a la totalitat titllant-los de continuistes. Cal agrair a Ciudadanos que hagi clarificat que es tracta d’uns pressupostos per a la independència (tant de bo!). Hi ha excel·lit en quota demagògica, com gairebé sempre, el diputat QWERTY Joan Coscubiela: realment, no s’hauria de permetre la interposició d’una esmena a la totalitat sense plantejar uns pressupostos alternatius que, naturalment, quadressin. Prou cartes als reis, que volem ser una República.
REFERÈNDUM. El debat sobre el referèndum unilate…