Ves al contingut principal

25 / Barretina

25. Les darreres enquestes, davant la desmobilització de l’independentisme i la desorientació de la resta dels actors polítics, apunten a una victòria encara més contundent d’En Comú Podem a Catalunya el 26-J. A aquestes alçades, és probable que ni tan sols una repetició de Junts pel Sí estigués en condicions d’evitar-ho. Sense arribar-hi, els comuns segueixen l’estela dels 25 diputats catalans anti-PP que va obtenir Carme Chacón en 2008. Com a independentistes ens pot saber greu que triomfi un miratge tan descarat com el seu al voltant del referèndum, però si ens ho mirem en perspectiva històrica, cal dir que la nova hegemonia a les espanyoles pivota al voltant de la reclamació del dret a l’autodeterminació: una passa endavant espectacular respecte a la proposta del PSC-PSOE de fa només vuit anys.

BARRETINA. El ministre de la fanfarronada permanent, José Manuel García Margallo, treballa des de fa mesos amb un equip que es fa dir la Barretina, format per experts (diplomàtics, catedràtics del món jurídic i assessors del propi Ministeri i de Moncloa), que s’aplega tots els divendres amb l’objectiu de dissenyar accions i campanyes adreçades a combatre el relat independentista a l’exterior. Si tenim en compte el nivell dels documents d’argumentari contra el procés enviats fins ara pel Ministeri als ambaixadors del Regne d’Espanya arreu del món sembla un refinament notable. La paradoxa: que amb aquesta acció el ministre contribueix a difondre la nostra voluntat de sobirania arreu i ho fa des d’una pèssima imatge pròpia de país econòmicament i políticament insolvent, tot i que se suposava que la independència era simplement impossible. Vaja, que al final Margallo ens ha fet un Diplocat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…