Ves al contingut principal

25 / Barretina

25. Les darreres enquestes, davant la desmobilització de l’independentisme i la desorientació de la resta dels actors polítics, apunten a una victòria encara més contundent d’En Comú Podem a Catalunya el 26-J. A aquestes alçades, és probable que ni tan sols una repetició de Junts pel Sí estigués en condicions d’evitar-ho. Sense arribar-hi, els comuns segueixen l’estela dels 25 diputats catalans anti-PP que va obtenir Carme Chacón en 2008. Com a independentistes ens pot saber greu que triomfi un miratge tan descarat com el seu al voltant del referèndum, però si ens ho mirem en perspectiva històrica, cal dir que la nova hegemonia a les espanyoles pivota al voltant de la reclamació del dret a l’autodeterminació: una passa endavant espectacular respecte a la proposta del PSC-PSOE de fa només vuit anys.

BARRETINA. El ministre de la fanfarronada permanent, José Manuel García Margallo, treballa des de fa mesos amb un equip que es fa dir la Barretina, format per experts (diplomàtics, catedràtics del món jurídic i assessors del propi Ministeri i de Moncloa), que s’aplega tots els divendres amb l’objectiu de dissenyar accions i campanyes adreçades a combatre el relat independentista a l’exterior. Si tenim en compte el nivell dels documents d’argumentari contra el procés enviats fins ara pel Ministeri als ambaixadors del Regne d’Espanya arreu del món sembla un refinament notable. La paradoxa: que amb aquesta acció el ministre contribueix a difondre la nostra voluntat de sobirania arreu i ho fa des d’una pèssima imatge pròpia de país econòmicament i políticament insolvent, tot i que se suposava que la independència era simplement impossible. Vaja, que al final Margallo ens ha fet un Diplocat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.