Ves al contingut principal

Agressió / Brexit

AGRESSIÓ. Intolerable. L’atac, tan oportunament gravat, contra dues noies de la plataforma d’aparició sobtada i coincident amb la celebració de l’Eurocopa de futbol que va començar ahir a França, mereix totes les repulses. Però fins i tot més que censures, evidents, encara cal més una investigació molt, molt, molt a fons sobre la identitat i pedigrí dels seus responsables. Cal aclarir quan abans d’on ha sortit aquesta agressió. Quins són els responsables. I, si ens atenem al comportament de l’Estat espanyol des de l’inici del procés, permeteu-me dir que aquesta recerca hauria de dedicar hores i esforços a analitzar els possibles lligams amb el Ministerio del Interior de Jorge Fernández Díaz. Els atemptats de falsa bandera són molt vells i cada dia que passi sense aclarir-se qui són els autors aniran creixent les sospites. Així, doncs, encoratgem la policia a escatir-ho el més aviat possible.

BREXIT. D’aquí ja pocs dies esvairem el dubte. Si és que es produís (deixeu-me aventurar que, finalment i amb gran ensurt, no, no passarà) la sortida de Gran Bretanya de la Unió Europea seria un cop probablement mortal per a la salut malmesa del projecte d’unitat continental. La importància, doncs, d’aquest ferit seria descomunal. Una de les notícies de la dècada. Seria també, amb el reajustament al qual obligaria la UE, una bona mostra de la flexibilitat que les institucions europees haurien d’aplicar en el cas que Catalunya declarés la seva independència, tal i com la premsa internacional ha destacat. En tot cas, allò que crida més l’atenció és el nul interès que l’hipotètic Brexit està suscitant als mitjans espanyols, només interessats a analitzar, pel que fa a la política internacional, l’estat de salut de la democràcia veneçolana. Tanta inconsciència, aclapara qualsevol.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.