Ves al contingut principal

Altres / Anticatalanisme

ALTRES. Com correspon a una campanya electoral que pot ser decisiva, la premsa catalana al servei de l’”statu quo” de dependència fa hores extres a tot drap. Si “La Vanguardia” ofereix tot l’espai del món als Comuns per intentar aturar el dessagnament via Corredor Mediterrani, Enric Hernández ens serveix en safata un “tracking” diari de campanya perfectament dissenyat per conduir el relat al punt que l’interessa. Així, les forces polítiques que el 27-S van sumar el 40% dels vots i el 20-D van obtenir 17 diputats, en les infografies de les seves enquestes s’encabeixen en l’apartat “Altres”, amb els vots nuls i en blanc. Realment espectacular. Podria passar, però, que un dia el director del diari dependentista es desperti i descobreixi que “los otros” han declarat la independència, que els seus gràfics eren del país veí i que l’amo ja no requereix més els seus serveis.

ANTICATALANISME. Amb l’aigua al coll que podria portar el seu partit fins a la tercera posició al seu feu històric, Susana Díaz no ha dubtat aquesta setmana, reiteradament, recreant-se amb fruïció, a cridar la xenofòbia habitual contra els catalans-que-s’ho-queden-tot. Naturalment, li és igual que el poc que queda del PSC en pagui les conseqüències. Alhora, fa molt creïble el discurs dels Comuns, entestats a fer-nos passar bou per bèstia grossa, o sigui, que d’un govern seu amb el PSOE podria néixer quelcom mínimament respectuós amb el futur d’una Catalunya digna. L’Espanya eterna hi és, per molta fumera que s’hi vulgui ventar per atordir la visió dels electors d’aquest racó de la mediterrània: els independentistes tenim ja menys d’una setmana per explicar als nostres conciutadans, cafè a cafè, conversa a conversa, botiga a botiga, que només votant partits no sucursalistes obtindrem la plena sobirania.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.