Ves al contingut principal

Altres / Anticatalanisme

ALTRES. Com correspon a una campanya electoral que pot ser decisiva, la premsa catalana al servei de l’”statu quo” de dependència fa hores extres a tot drap. Si “La Vanguardia” ofereix tot l’espai del món als Comuns per intentar aturar el dessagnament via Corredor Mediterrani, Enric Hernández ens serveix en safata un “tracking” diari de campanya perfectament dissenyat per conduir el relat al punt que l’interessa. Així, les forces polítiques que el 27-S van sumar el 40% dels vots i el 20-D van obtenir 17 diputats, en les infografies de les seves enquestes s’encabeixen en l’apartat “Altres”, amb els vots nuls i en blanc. Realment espectacular. Podria passar, però, que un dia el director del diari dependentista es desperti i descobreixi que “los otros” han declarat la independència, que els seus gràfics eren del país veí i que l’amo ja no requereix més els seus serveis.

ANTICATALANISME. Amb l’aigua al coll que podria portar el seu partit fins a la tercera posició al seu feu històric, Susana Díaz no ha dubtat aquesta setmana, reiteradament, recreant-se amb fruïció, a cridar la xenofòbia habitual contra els catalans-que-s’ho-queden-tot. Naturalment, li és igual que el poc que queda del PSC en pagui les conseqüències. Alhora, fa molt creïble el discurs dels Comuns, entestats a fer-nos passar bou per bèstia grossa, o sigui, que d’un govern seu amb el PSOE podria néixer quelcom mínimament respectuós amb el futur d’una Catalunya digna. L’Espanya eterna hi és, per molta fumera que s’hi vulgui ventar per atordir la visió dels electors d’aquest racó de la mediterrània: els independentistes tenim ja menys d’una setmana per explicar als nostres conciutadans, cafè a cafè, conversa a conversa, botiga a botiga, que només votant partits no sucursalistes obtindrem la plena sobirania.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…