Ves al contingut principal

Aparcar / Atacar

APARCAR. Fins i tot abans de l’esclat de l’Indygate ha semblat que la campanya se li ha fet massa llarga als Comuns. M’avanço als resultats, però fa la impressió que l’horitzó de 14-15 escons que l’enquesta del CIS apuntava ara fa un mes s’ha anat desgastant i, segurament, ara ens trobem més a prop de repetir els 12 del 20-D que d’una altra cosa. Demà ho veurem. Els interessos generals espanyols de Podemos han provocat a Catalunya una autèntica “yenka” dels Comuns, un dia un pas endavant i un endarrera el següent. Finalment, com a resultat del filtratge d’una conversa en “off” de Pablo Iglesias amb periodistes ha quedat clar que no és que el referèndum hagi deixat de ser una línia vermella per Unidos Podemos, és que, directament, pensen aparcar-lo a l’hora de negociar la investidura. Podria ser que demà la candidatura d’Iglesias creixés arreu, excepte a Catalunya.

ATACAR. Jordi Évole es preguntava aquesta setmana a les xarxes socials, com bona part dels Comuns han expressat reiteradament, perquè els candidats independentistes han concentrat el foc de campanya tan especialment en Xavier Domènech. No cal dir que és evident: perquè és amb ell amb qui compartim electorat i a qui cal desacreditar, descredibilitzar. Als QWERTY no els canviarem: però volem demostrar als seus votants que només vénen fum. Fins ara, han aprofitat cada oportunitat de donar suport al canvi real a Catalunya per posar-s’hi del costat de l’statu quo. L’establishment ho sap i (mentre no necessiti desfer-se’n abruptament, que ho farà quan calgui) els promociona descaradament. El que resulta curiós és que després de les mil i una intervencions de Joan Coscubiela o Lluís Rabell, arreu, histèriques de demagògia, des del passat 27-S, es pregunti els independentistes perquè ataquem els Comuns.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…