Aparcar / Atacar

APARCAR. Fins i tot abans de l’esclat de l’Indygate ha semblat que la campanya se li ha fet massa llarga als Comuns. M’avanço als resultats, però fa la impressió que l’horitzó de 14-15 escons que l’enquesta del CIS apuntava ara fa un mes s’ha anat desgastant i, segurament, ara ens trobem més a prop de repetir els 12 del 20-D que d’una altra cosa. Demà ho veurem. Els interessos generals espanyols de Podemos han provocat a Catalunya una autèntica “yenka” dels Comuns, un dia un pas endavant i un endarrera el següent. Finalment, com a resultat del filtratge d’una conversa en “off” de Pablo Iglesias amb periodistes ha quedat clar que no és que el referèndum hagi deixat de ser una línia vermella per Unidos Podemos, és que, directament, pensen aparcar-lo a l’hora de negociar la investidura. Podria ser que demà la candidatura d’Iglesias creixés arreu, excepte a Catalunya.

ATACAR. Jordi Évole es preguntava aquesta setmana a les xarxes socials, com bona part dels Comuns han expressat reiteradament, perquè els candidats independentistes han concentrat el foc de campanya tan especialment en Xavier Domènech. No cal dir que és evident: perquè és amb ell amb qui compartim electorat i a qui cal desacreditar, descredibilitzar. Als QWERTY no els canviarem: però volem demostrar als seus votants que només vénen fum. Fins ara, han aprofitat cada oportunitat de donar suport al canvi real a Catalunya per posar-s’hi del costat de l’statu quo. L’establishment ho sap i (mentre no necessiti desfer-se’n abruptament, que ho farà quan calgui) els promociona descaradament. El que resulta curiós és que després de les mil i una intervencions de Joan Coscubiela o Lluís Rabell, arreu, histèriques de demagògia, des del passat 27-S, es pregunti els independentistes perquè ataquem els Comuns.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas