Ves al contingut principal

Bé Comú / Calma

BÉ COMÚ. A la tertúlia radiofònica de la ràdio comtal, la comunera Gemma Galdón justifica l’ocupació del local del Banc Expropiat de Gràcia apel·lant als límits del dret a la propietat privada i al caràcter d’especulador del seu actual propietari. Suposem que els seus 300.000 euros en compte corrent no tenen res a veure amb inversions afins a aquesta mateixa categoria. És evident que la propietat privada té límits relacionats amb el bé comú. Per això, si la funció social de l’entitat era tan important com es diu, el més coherent seria defensar no ja la seva compra (com sembla que ha negociat l’ajuntament de Colau) sinó, directament, l’expropiació amb finalitats socials a canvi d’un preu just. Però, no, no hi ha valentia suficient per plantejar-ho, perquè és més fàcil carregar els neulers del conflicte al que fan els mossos enfarinats en la provocació permanent.

CALMA. Les crides de campanya de Francesc Homs a que ERC s’aclareixi entre CDC i la CUP són contradictòries d’acord amb les regles de l’aritmètica: Junts pel Sí no té majoria absoluta. La negociació pressupostària requereix intercanvi i pausa. El món independentista, és difícil abstreure-s’hi) té per norma la sobre-reacció. Vivim tan intensament el nostre camí d’aquests anys cap a la llibertat plena que tot és el final. Qualsevol contratemps. És normal que els grups parlamentaris facin els seus regats curts per a satisfer el major nombre possible d’objectius en el marc de la despesa pública que farà el Govern de la Generalitat en els propers mesos. Així que calma. Confiança en qui ha de negociar i el mínim possible de declaracions públiques. Hi ha temps per tirar endavant els pressupostos; i si no és així, més aviat que tard la gent tindrà de nou l’oportunitat de posar-hi cadascú en el seu lloc.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…