Ves al contingut principal

Bé Comú / Calma

BÉ COMÚ. A la tertúlia radiofònica de la ràdio comtal, la comunera Gemma Galdón justifica l’ocupació del local del Banc Expropiat de Gràcia apel·lant als límits del dret a la propietat privada i al caràcter d’especulador del seu actual propietari. Suposem que els seus 300.000 euros en compte corrent no tenen res a veure amb inversions afins a aquesta mateixa categoria. És evident que la propietat privada té límits relacionats amb el bé comú. Per això, si la funció social de l’entitat era tan important com es diu, el més coherent seria defensar no ja la seva compra (com sembla que ha negociat l’ajuntament de Colau) sinó, directament, l’expropiació amb finalitats socials a canvi d’un preu just. Però, no, no hi ha valentia suficient per plantejar-ho, perquè és més fàcil carregar els neulers del conflicte al que fan els mossos enfarinats en la provocació permanent.

CALMA. Les crides de campanya de Francesc Homs a que ERC s’aclareixi entre CDC i la CUP són contradictòries d’acord amb les regles de l’aritmètica: Junts pel Sí no té majoria absoluta. La negociació pressupostària requereix intercanvi i pausa. El món independentista, és difícil abstreure-s’hi) té per norma la sobre-reacció. Vivim tan intensament el nostre camí d’aquests anys cap a la llibertat plena que tot és el final. Qualsevol contratemps. És normal que els grups parlamentaris facin els seus regats curts per a satisfer el major nombre possible d’objectius en el marc de la despesa pública que farà el Govern de la Generalitat en els propers mesos. Així que calma. Confiança en qui ha de negociar i el mínim possible de declaracions públiques. Hi ha temps per tirar endavant els pressupostos; i si no és així, més aviat que tard la gent tindrà de nou l’oportunitat de posar-hi cadascú en el seu lloc.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.