Bé Comú / Calma

BÉ COMÚ. A la tertúlia radiofònica de la ràdio comtal, la comunera Gemma Galdón justifica l’ocupació del local del Banc Expropiat de Gràcia apel·lant als límits del dret a la propietat privada i al caràcter d’especulador del seu actual propietari. Suposem que els seus 300.000 euros en compte corrent no tenen res a veure amb inversions afins a aquesta mateixa categoria. És evident que la propietat privada té límits relacionats amb el bé comú. Per això, si la funció social de l’entitat era tan important com es diu, el més coherent seria defensar no ja la seva compra (com sembla que ha negociat l’ajuntament de Colau) sinó, directament, l’expropiació amb finalitats socials a canvi d’un preu just. Però, no, no hi ha valentia suficient per plantejar-ho, perquè és més fàcil carregar els neulers del conflicte al que fan els mossos enfarinats en la provocació permanent.

CALMA. Les crides de campanya de Francesc Homs a que ERC s’aclareixi entre CDC i la CUP són contradictòries d’acord amb les regles de l’aritmètica: Junts pel Sí no té majoria absoluta. La negociació pressupostària requereix intercanvi i pausa. El món independentista, és difícil abstreure-s’hi) té per norma la sobre-reacció. Vivim tan intensament el nostre camí d’aquests anys cap a la llibertat plena que tot és el final. Qualsevol contratemps. És normal que els grups parlamentaris facin els seus regats curts per a satisfer el major nombre possible d’objectius en el marc de la despesa pública que farà el Govern de la Generalitat en els propers mesos. Així que calma. Confiança en qui ha de negociar i el mínim possible de declaracions públiques. Hi ha temps per tirar endavant els pressupostos; i si no és així, més aviat que tard la gent tindrà de nou l’oportunitat de posar-hi cadascú en el seu lloc.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)