Ves al contingut principal

Brexit / Calls

BREXIT. L’assassinat de la diputada laborista pro Unió Europea Jo Cox ha trasbalsat del tot la campanya del referèndum britànic del proper dimecres. A l’espera de copsar l’impacte definitiu d’un fet tan luctuós, de moment, el que realment compta, que és les preferències expressades a les cases d’apostes, encara es decanten per la victòria del no a la sortida del Regne Unit. Sigui que sigui el que finalment passi, la pràctica del referèndum torna a posar damunt la taula el fet que, en una societat madura, només es pot enfortir la democràcia a base de més democràcia. Després del 26-J el no d’Espanya a encarar el problema català a les urnes continuarà degradant la seva imatge i reforçarà l’aval internacional a aquells que consideren que una acció unilateral dels catalans, la que sigui (DUI o RUI o la combinació en l’ordre que vulgueu de les dues), està legitimada davant la voluntat de bloqueig dels partidaris de la dependència de Catalunya.

CALLS. Tot i que el nostre propi desànim no ens deixa veure el bosc, cada setmana fem petites passes per tal de normalitzar el nostre camí cap a la llibertat. És evident que la pilota és ara a la teulada dels polítics i que són ells els quin han de prendre les iniciatives i les decisions clau. La conselleria d’Exteriors està fent una tasca excel·lent en aquest àmbit. Tenen el mandat rebut del poble. Però també és evident que tots i cadascun de nosaltres, des dels nostres àmbits, hem de pensar com podem posar el nostre granet de sorra en aquest gran projecte. Els calls catalans ho han fet. Aquesta setmana, “The New York Times” i “Haaretz”, mitjans de referència als Estats Units i Israel han informat abastament de la sortida dels calls de Girona, Barcelona, Besalú, Castelló d’Empúries i Tortosa de la “Red de Juderías de España” i de la seva voluntat de constituir un òrgan de promoció propi.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.