Ves al contingut principal

Campanya / Censura

CAMPANYA. L’ideòleg de l’aire condicionat i cap de llista de Ciudadanos per la circumscripció de Barcelona, Juan Carlos Girauta, ha reforçat el lema de campanya del partit (diferenciat a Catalunya, amb l’hilarant “Un president català per canviar Espanya”) amb l’afirmació que el seu partit és ara l’únic hereu del catalanisme tradicional. La voluntat de pescar en les aigües revoltes del centre-dreta català els porta a fer giragonses que poden sumar poc i, en canvi, fer malbé una part de la feina feta fins ara, tal i com el baròmetre municipal de Barcelona ha apuntat aquesta setmana, amb una caiguda del 50% en la seva intenció de vot directa de fa sis mesos. Presentar-se com a catalanistes és surrealisme pur, del que soscava la credibilitat: perquè com tothom sap les aspiracions principals del catalanisme sempre han estat acabar amb la immersió, donar suport al buidatge de sobirania pel TC i tancar canals de TVC.

CENSURA. Una de les notícies de la setmana (“mode” Espanya democràcia exemplar) ha estat sense dubte la citació del periodista Salvador Cot, davant el Jutjat número 26 de Barcelona, com a conseqüència d’una demanda que l’acusa de "danyar" la imatge de l’entitat dependentista radical Societat Civil Catalana, arran d’una informació (repetim, d’una informació) que feia referència als "vincles amb el franquisme" (arxi-demostrats) del seu expresident, Josep Ramon Bosch, un reconegut admirador del líder falangista Blas Piñar que posava veu a vídeos de propaganda neonazi i participava en homenatges al dictador. Un país on es pot insultar col·lectius sencers amb lligams imaginaris amb el nazisme i no es poden denunciar públicament, ni tant sols mitjançant l’exercici lliure de l’activitat periodística, els vincles amb el feixisme de directius d’associacions protegides per l’Estat espanyol. Certament, a la nova República serà molt fàcil millorar la baixa qualitat democràtica del Regne d’Espanya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…