Ves al contingut principal

Campanya / Censura

CAMPANYA. L’ideòleg de l’aire condicionat i cap de llista de Ciudadanos per la circumscripció de Barcelona, Juan Carlos Girauta, ha reforçat el lema de campanya del partit (diferenciat a Catalunya, amb l’hilarant “Un president català per canviar Espanya”) amb l’afirmació que el seu partit és ara l’únic hereu del catalanisme tradicional. La voluntat de pescar en les aigües revoltes del centre-dreta català els porta a fer giragonses que poden sumar poc i, en canvi, fer malbé una part de la feina feta fins ara, tal i com el baròmetre municipal de Barcelona ha apuntat aquesta setmana, amb una caiguda del 50% en la seva intenció de vot directa de fa sis mesos. Presentar-se com a catalanistes és surrealisme pur, del que soscava la credibilitat: perquè com tothom sap les aspiracions principals del catalanisme sempre han estat acabar amb la immersió, donar suport al buidatge de sobirania pel TC i tancar canals de TVC.

CENSURA. Una de les notícies de la setmana (“mode” Espanya democràcia exemplar) ha estat sense dubte la citació del periodista Salvador Cot, davant el Jutjat número 26 de Barcelona, com a conseqüència d’una demanda que l’acusa de "danyar" la imatge de l’entitat dependentista radical Societat Civil Catalana, arran d’una informació (repetim, d’una informació) que feia referència als "vincles amb el franquisme" (arxi-demostrats) del seu expresident, Josep Ramon Bosch, un reconegut admirador del líder falangista Blas Piñar que posava veu a vídeos de propaganda neonazi i participava en homenatges al dictador. Un país on es pot insultar col·lectius sencers amb lligams imaginaris amb el nazisme i no es poden denunciar públicament, ni tant sols mitjançant l’exercici lliure de l’activitat periodística, els vincles amb el feixisme de directius d’associacions protegides per l’Estat espanyol. Certament, a la nova República serà molt fàcil millorar la baixa qualitat democràtica del Regne d’Espanya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…