Ves al contingut principal

Clavegueres / Democràcia

CLAVEGUERES. La filtració de la conversa entre el ministre de l’Interior espanyol i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, també “muy español” ha servit per escoltar les proves d’una cosa que ja sabíem: que l’Estat espanyol està dedicant recursos ingents al servei del manteniment de la unitat d’Espanya. Amb permís dels GAL, es tracta, sense dubte, de l’escàndol polític més greu des de 1977. Tot allò que ja ens imaginàvem al descobert, amb personatges com Isidre Fainé o José Manuel Lara al bell mig. El nivell de la democràcia espanyola és tan ínfim que el millor d’aquesta història és que ens ofereix noves dosis de legitimació, a nivell internacional, per prendre les mesures unilaterals que caldran en els propers mesos: l’ús de l’estat contra una part de la població per combatre les seves idees com a únic argument, sense dubte, també justifica una Declaració d’Independència. Continuem endavant.

DEMOCRÀCIA. La reacció a la victòria inesperada del Brexit, per part dels principals líders polítics espanyols, el trio del continuïsme, ha estat tremendament reveladora dels ses valors més profunds. Amb Catalunya clarament fixada en el subsconscient, “antes fatxa que rota”, s’hi han regirat contra els referèndums d’una manera demencial, clamant a tort i a dret que les decisions importants no es poden deixar en mans de la gent. I reclamant la sobirania immediata sobre Gibraltar. La qualitat democràtica de l’Estat espanyol és tan baixa que un ministre pot posar els recursos de l’Estat al servei dels seus interessos de partit i no passa res. I la solució a la crisi democràtica de la Unió Europea és deixar encara més de banda la gent sempre que sigui possible. Li’n diuen democràcia parlamentària, però sense parlar del Parlament de Catalunya, on tenim majoria independentista, clar, aquí no.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.