Ves al contingut principal

Coherència / Confiança

COHERÈNCIA. Un grup d’independentistes, pràcticament tots militants de les forces confluents en En Comú Podem han llançat aquesta setmana, la darrera de precampanya electoral, el típic manifest “Juan Palomo” en suport de la candidatura de Xavier Domènech. L’argumentari per defensar que un vot als Comuns és un vot a favor de la independència de Catalunya difícilment penetrarà en àmbits que no siguin molt “hooligans” dels d’Ada Colau. Més encara, després que el seu cap de llista a Catalunya s’hagi posicionat pel no i que el número dos de l’alcaldessa de Barcelona, Gerardo Pisarello, hagi insinuat (aquí, a partir del minut 23:27) exactament el mateix si es conformés una Espanya que reconegués la seva plurinacionalitat. Doble engany: un referèndum que tots sabem perfectament que no s’acordarà mai i una redistribució de la sobirania que és també igualment impossible. Que la ciutadania premiï el proper 26-J aquest engany és certament preocupant.

CONFIANÇA. El vicepresident Junqueras en va fer esment abans del gran esclat. És el problema subjacent que ha fet finalment inviable el procés, entès com a un camí gradual cap a la plena sobirania. La manca de confiança mútua en l’objectiu compartit, més enllà de diferències estratègiques. És el drama permanent que ja va tombar el 9-N portat fins a les darreres conseqüències. El que va dilatar la solució de sortida fins al 27-S i va dificultar que fos realment resolutiu. La incapacitat d’acordar un camí compartit, un mínim comú denominador, tot i les diferències. I, en sentit invers, la necessitat permanent de sortir al carrer, a les xarxes socials i justificar la pròpia posició davant dels propis. Finalment, hem comprovat que el terreny necessari per desplegar aquesta confiança és massa petit. I ara tenim dues opcions: aturar-nos o accelerar. I la bona gent del país necessita la segona.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…