Ves al contingut principal

Diferents / Directors

DIFERENTS. El contrast entre l’actitud democràtica i tolerant de la mitjana dels votants d’uns i altres revela moltes coses. Per exemple, el fet que els independentistes, a plaça, ens limitem a escridassar Sánchez Camacho quan es proposa amargar-nos la feina o que convidem a seure als qui s’aixequen al crit de “Viva España” enmig d’un míting d’Esquerra, mentre ells fan fora i fins i tot agredeixen un espontani que crida, perillosament, simplement a favor de la independència. Realment, dóna gust pertànyer al bàndol de les bones maneres. Per cert, que, sorprenentment (ui, sí, no ens ho esperàvem pas) han passat gairebé dues setmanes i no hi ha cap notícia (si no m’erro) sobre la identitat dels agressors de les paradistes a favor de la “selección” espanyola. Ai, ai, ai, a veure si al final no acabarà de convenir que se sàpiga d’on venia tot plegat?

DIRECTORS. Una quarantena de màxims responsables dels centres públics per carta i mig miler de docents a les portes del Parlament han demanat al Departament d’Ensenyament que la pròrroga pressupostària no afecti les dotacions de mestres de reforç necessaris en les centres amb més pressió. Com és lògic, les queixes han anat adreçades al Govern. En aquest cas, però, el vot negatiu a una proposta de pressupostos que portava més de 200 MEUR dedicats a millorar els recursos docents a l’ensenyament públic, hauria de fer que no només la consellera Ruiz hagués de donar-hi explicacions, sinó també els responsables de la CUP, els QWERTY i els socialistes, grups d’esquerra al Parlament de Catalunya que amb la seva esmena a la totalitat als pressupostos, si més no, han dificultat considerablement la inversió de més recursos. El debat pressupostari va vessar tones i tones de demagògia i ara els serveis públics en paguen les conseqüències.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…