Dissolució / Establishment

DISSOLUCIÓ. Finalment, les tensions internes han portat a la dimissió de sis membres i a la dissolució del Secretariat Nacional de la CUP, enmig d’amenaces, de fa dies, d’una de les seves organitzacions, Poble Lliure. Sembla que dilluns es formalitzarà la sortida de tots els membres i l’inici del procés d’elecció del nou secretariat. Quan en 2012 la CUP va decidir, com sempre, per molt pocs vots de diferència, entrar en la cursa cap al Parlament de Catalunya potser va cometre un error, els efectes del qual la brillant tasca de David Fernández, Quim Arrufat i Isabel Vallet va amagar. Posada en l’alta responsabilitat de fer viable el procés cap a la independència, tot fa pensar que el vestit els ve massa gran. Representar institucionalment més bé el seu espai polític (que hi és, i tant!) o retornar al municipalisme i al carrer, aquesta és la qüestió.

ESTABLISHMENT. El diari comtal, un dels bucs insígnia del periodisme català continua el seu descens als inferns. Si abans el regalaven al tren alguns dies, ara ja és pràcticament sempre. Aquests dies de campanya, sense arribar a l’orgia d’”El Periódico” d’Enric Hernández (amb dies on no es dedica ni un caràcter al segon i el quart partits a les darreres eleccions, perquè tot val contra l’independentisme), “La Vanguardia” ens ofereix moments tan deliciosos com una portada més pròpia de l’”Hola” amb un “posado” d’Ada Colau i el gran titular, ple de modèstia, “simbolizo la fraternidad entre España y Cataluña”. Després dels publireportatges dedicats al líder d’Unió, ara arriben les lloances a Colau i Lleida. Francament, veure l’establishment català tan abocat a lluir les seves esperances en els Comuns permet constatar ben a les clares qui posa en qüestió els seus privilegis i qui no.

Comentaris

  1. Sí, crec que la CUP va excedir els seus propis límits de la seva capacitat de gestió. Ho feien molt millor amb el municipalisme. És com quan en Joan Laporta va dir que "després d'haver presidit el Barça, ja estic preparat per presidir la Generalitat"! Tots dos van desbordar la seva pròpia realitat. Quan la CUP va entrar al Parlament, va estar bé. Era un revulsiu. Però havien de saber quines són les complexitats i responsabilitats i, sobretot, les seves conseqüències, quan ja no es podia jugar a mirar només el propi melic.
    Amb èpoques de pau i treva, com de fa uns deu o quinze anys, en Joan Herrera vestia el seu parlamentarisme amb autèntiques contradiccions. Però, no comportava cap responsabilitat; allà ell amb el seu propi partit! Però, ara, el Parlament de Catalunya està molt viu, i un pas en fals com el de la CUP, rebenta el seu funcionament. Pretenien això els no-indepes de la CUP? Qui lo sà!!!!

    ResponElimina
  2. QUANT MES AVIAT POSIBLE PRENGUIN CONCIENCIA,QUE JA NO FAN GRACIA,POTSER SALVARAN ELS MOBLES...I LAS MANIOBRES DE "TAHUR",SRA.GABRIEL,PER L'ATENEU,QUE ALLA "COLAN".
    RESPECTA A "LA VANGUARDIA"...ESTAN DESCUBRINT,QUE LES SEVES "TITELLES"FAN FIGA...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas