Ves al contingut principal

Eixamplar / Encreuats

EIXAMPLAR. En clau de país, en el marc del procés d’alliberament nacional, la crisi de la CUP evidencia l’error de l’aposta tàctica contra el pressupost d’aquesta part tan fonamental de l’esquerra independentista. La seva actitud en extrem bel·ligerant contra la resta de l’independentisme polític no només ha posat en escac la governabilitat del país (i, per tant, la credibilitat de la solvència dels independentistes), sinó que ha contribuït a engreixar el relat dels QWERTY, amb els resultats electorals que ja són damunt la taula. No només no s’ha eixamplat el perímetre de l’independentisme polític, sinó que s’ha empès milers d’independentistes a votar opcions que no ho són. Encara som a temps de rectificar, però la sortida dels primers dissidents recorda massa les passes inicials de la llarga crisi de degoteig d’Unió, que va permetre el nucli impulsor de les polítiques errònies mantenir-se fins el darrer minut abans de l’ensorrament total.

ENCREUATS. Disculpeu la consideració estrictament barcelonina. Afortunadament, a les províncies de Girona, Lleida i Tarragona sembla que seran els independentistes els qui primer arribaran a la meta de les urnes del Senat. A Barcelona és cosa ben diferent. Els Comuns tenen totes les de guanyar i endur-se tres senadors, deixant-ne només un a mans indepes. Miquel Calçada, candidat convergent a senador, ha manifestat públicament que no es votarà a ell, sinó als altres candidats de la seva llista i al jutge Santi Vidal, capdavanter de la d’Esquerra. En efecte, un vot encreuat entre els electorats d’Esquerra i Convergència, fins i tot amb l’afegitó de la republicana Mireia Ingla, la tercera en discòrdia el 20-D, podria fer fàcilment que els tres candidats més votats a la província de Barcelona fossin republicans. Jo no m’ho pensaria. Bé, de fet, no m’ho pensaré. Fem-ho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…