Ves al contingut principal

Engany / No

ENGANY. Els comandaments dels mossos estan alarmats per la situació creada arran de la sentència pel cas Ester Quintana: tot apunta a que els membres d’una unitat antiavalots es van conxorxar des del primer moment per amagar qui havia estat l’autor dels dispars que la van deixar ferida. Des dels comandaments immediatament superiors fins al conseller es va fer anar de baix a dalt una informació falsa que ha acabat deixant, un a un, tots els responsables, en pilotes. Lògicament l’èxit d’una estratègia d’ocultament com aquesta preocupa els seus caps. Si s’estableix la idea entre els membres del cos que és útil i viable mentir els comandaments, qui assegura que, en endavant, casos encara pitjors no puguin repetir-se? Des d’aquest punt de vista és molt lògic que la cadena de la impunitat s’hagi trencat justament per aquesta baula. Cal saber la veritat d’una vegada. L’Ester Quintana s’ho mereix.

NO. Triomfador a l’avançada, Xavier Domènech continua predicant a través dels mitjans l’arrbada d’una nova Espanya. Naturalment, no és que no pugui canviar, és que una immensa majoria dels espanyols no té cap interès a transformar el model territorial; els qui accepten l’autodeterminació de les nacions que la integren, actualment, no superen el 10% dels ciutadans. Pot canviar, i tant. Però no vol. Però la veritable aportació de la seva entrevista a “La Vanguardia” de fa uns dies (i observeu el mitjà triat) va arribar quan, per primera vegada que recordi, de manera tan diàfana, Xavier Domènech va afirmar que en un referèndum sobre la independència acordat (això que no passarà mai) ell votaria No. El candidat dels Comuns, doncs, se situa clarament en el cantó dels qui, contraris a la independència, cal col·locar com a susceptibles a acabar-nos donant gat per llebre amb un referèndum multi-pregunta o sobre una reforma Constitucional.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…