Espai / Fraternitat

ESPAI. La triomf del Brexit és un pal espectacular a la manera en la qual s’ha fet la Unió. Burocratització i protecció d’interessos i decisions al marge de la gent. Servirà, però, per posar de relleu la cadena de mentides on es fonamenta la seva negativa al nostre dret d’autodeterminació. Gran Bretanya no gravitarà en l’espai exterior i la UE estudiarà acuradament i negociarà fins a l’extenuació de quina manera pot minimitzar l’impacte econòmic del Brexit. Els vot de la por a la sortida de la Unió rebrà un missatge tan clar com el dels votants escocesos que, seguint aquesta pulsió, van votar no a la independència i ara s’hi trobaran fora justament per haver-ho fet. El segon referèndum sobre la independència apareix damunt la taula. I, amb una UE en crisi profunda, continuar insistint en la possibilitat d’expulsar un territori com Catalunya, que vol formar-ne part, semblarà cada dia més increïble.

FRATERNITAT. El darrer ítem de campanya dels Comuns ha estat el d’emprar la paraula fraternitat almenys una vegada a cada frase. Podrien dir amor, però sonaria massa endolcit. Fraternitat, en canvi, té aquell vernís tan revolucionari (i tan fals) que acostuma a acompanyar el discurs QWERTY. Nosaltres hem de parlar clar, fraternitat no pot voler dir en cap cas ni submissió ni subordinació. Ni submissió que ens impedeixi construir la República Catalana des de les majories que ja tenim al nostre país. Ni subordinació de la nostra voluntat i els nostres interessos propis als d’un altre país que triplica la nostra demografia. Fraternitat tota, però amb tothom: amb els espanyols, amb els xinesos i amb els sirians, tots ells pobles digníssims amb els quals no pensem compartir estat, fins i tot encara que ells mai ens hagin intentat, com els castellans, exterminar de la faç de la terra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)