Ves al contingut principal

Espai / Fraternitat

ESPAI. La triomf del Brexit és un pal espectacular a la manera en la qual s’ha fet la Unió. Burocratització i protecció d’interessos i decisions al marge de la gent. Servirà, però, per posar de relleu la cadena de mentides on es fonamenta la seva negativa al nostre dret d’autodeterminació. Gran Bretanya no gravitarà en l’espai exterior i la UE estudiarà acuradament i negociarà fins a l’extenuació de quina manera pot minimitzar l’impacte econòmic del Brexit. Els vot de la por a la sortida de la Unió rebrà un missatge tan clar com el dels votants escocesos que, seguint aquesta pulsió, van votar no a la independència i ara s’hi trobaran fora justament per haver-ho fet. El segon referèndum sobre la independència apareix damunt la taula. I, amb una UE en crisi profunda, continuar insistint en la possibilitat d’expulsar un territori com Catalunya, que vol formar-ne part, semblarà cada dia més increïble.

FRATERNITAT. El darrer ítem de campanya dels Comuns ha estat el d’emprar la paraula fraternitat almenys una vegada a cada frase. Podrien dir amor, però sonaria massa endolcit. Fraternitat, en canvi, té aquell vernís tan revolucionari (i tan fals) que acostuma a acompanyar el discurs QWERTY. Nosaltres hem de parlar clar, fraternitat no pot voler dir en cap cas ni submissió ni subordinació. Ni submissió que ens impedeixi construir la República Catalana des de les majories que ja tenim al nostre país. Ni subordinació de la nostra voluntat i els nostres interessos propis als d’un altre país que triplica la nostra demografia. Fraternitat tota, però amb tothom: amb els espanyols, amb els xinesos i amb els sirians, tots ells pobles digníssims amb els quals no pensem compartir estat, fins i tot encara que ells mai ens hagin intentat, com els castellans, exterminar de la faç de la terra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…