Ves al contingut principal

Hamelin / Infantilisme

HAMELIN. Dos cartells penjats en campanya, dues Espanyes diferents. A l’Espanya castellana, la del nucli expansiu, la demogràficament majoritària, a la que ha fet l’Estat històricament tal i com és: “Unidos Podemos. La sonrisa de un País”; així, en negreta. Un lema de campanya que podria subscriure, tranquil·lament Rosa Díez i UPyD. A la perifèria, per a acaçar aborígens embadalits “El somriure dels pobles”. És tan, tan, tan descarat el doble llenguatge, d’allà i d’aquí, que sembla mentida que els pugui funcionar com, sense dubte, ho farà. I és que això ja ho hem vist tantes vegades... Fins ara, sempre s’hi havia dit PSC-PSOE, quan els socialistes catalans tenien un mínim de personalitat pròpia i no s’havien lliurat amb armes i bagatges als qui sempre han manat sobre el nostre país pel civil i, quan ha calgut, pel criminal.

INFANTILISME. El posicionament de la CUP respecte als pressupostos elaborats pel Govern de la Generalitat ha estat objecte, naturalment, de forta controvèrsia. Una patacada que (es veurà més clar quan passin les setmanes) ha posat punt i final al procés. A aquesta alçades, quan fins i tot veus fortes dels sectors més radicals l’han considerat un error, no cal redundar en el que ha suposat d’imposició d’un doctrinarisme eixorc que ha evitat fins i tot el debat parlamentari dels comptes. El més inexplicable de tot plegat ha estat el posat d’alguns dels diputats cupaires després de l’anunci de moció de confiança al setembre, derivat de la impossibilitat governamental de fer aprovar la llei fonamental de cada any. “Els fets han agafat una importància molt més gran que no esperàvem”, van ser les primeres paraules del diputat Joan Garriga. Que pensaven, que tot plegat era un joc?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…