Hamelin / Infantilisme

HAMELIN. Dos cartells penjats en campanya, dues Espanyes diferents. A l’Espanya castellana, la del nucli expansiu, la demogràficament majoritària, a la que ha fet l’Estat històricament tal i com és: “Unidos Podemos. La sonrisa de un País”; així, en negreta. Un lema de campanya que podria subscriure, tranquil·lament Rosa Díez i UPyD. A la perifèria, per a acaçar aborígens embadalits “El somriure dels pobles”. És tan, tan, tan descarat el doble llenguatge, d’allà i d’aquí, que sembla mentida que els pugui funcionar com, sense dubte, ho farà. I és que això ja ho hem vist tantes vegades... Fins ara, sempre s’hi havia dit PSC-PSOE, quan els socialistes catalans tenien un mínim de personalitat pròpia i no s’havien lliurat amb armes i bagatges als qui sempre han manat sobre el nostre país pel civil i, quan ha calgut, pel criminal.

INFANTILISME. El posicionament de la CUP respecte als pressupostos elaborats pel Govern de la Generalitat ha estat objecte, naturalment, de forta controvèrsia. Una patacada que (es veurà més clar quan passin les setmanes) ha posat punt i final al procés. A aquesta alçades, quan fins i tot veus fortes dels sectors més radicals l’han considerat un error, no cal redundar en el que ha suposat d’imposició d’un doctrinarisme eixorc que ha evitat fins i tot el debat parlamentari dels comptes. El més inexplicable de tot plegat ha estat el posat d’alguns dels diputats cupaires després de l’anunci de moció de confiança al setembre, derivat de la impossibilitat governamental de fer aprovar la llei fonamental de cada any. “Els fets han agafat una importància molt més gran que no esperàvem”, van ser les primeres paraules del diputat Joan Garriga. Que pensaven, que tot plegat era un joc?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas