Ves al contingut principal

Intoxicació / Línia

INTOXICACIÓ. El nivell de burda manipulació que empra el dependentisme a Catalunya es fa sovint insuportable. Dilluns, Joaquim Gay de Montellà, president del Foment del Treball, l’organització empresarial catalana més afí a mantenir l’”statu quo” de dependència, no s’estava de dir públicament, amb totes les dades constatant just el contrari, davant el president Puigdemont, que la inestabilitat política generada pel procés d’independència està provocant una caiguda de la inversió estrangera a Catalunya. La resposta del conseller d’Empresa Jordi Baiget ha estat proporcionada, correcta, posant damunt la taula tot allò que realment dificulta que els 220 projectes de possible inversió es facin realitat: bàsicament, la manca d’inversió de l’Estat espanyol per fer de Catalunya un lloc més acollidor a la inversió. Cal recordar que Gay de Montellà fa anys que (teòricament) va demanar el concert econòmic per a Catalunya. I no tenir-lo, pel que es veu, es culpa nostra.

LÍNIA. En contradicció flagrant amb la seva propaganda del desembre, Pablo Iglesias aprofitava el debat a quatre a les televisions espanyoles per anunciar solemnement que el Referèndum decau com a línia vermella en una negociació de govern amb el PSOE. No hi ha dilema. Si ells van al davant, ja no hi ha interès a posar condicions que els socialistes no puguin comprar. Al dia següent, en un senyal preocupant de sucursalisme, Xavier Domènech beneïa les directrius del gran líder. El procés de mimesi amb el PSC-PSOE de 1982 avança a tot drap. Arribats a aquest punt, els quatre-cents mil d’independentistes que el 20-D van votar En Comú Podem, o els milers i milers que van decidir quedar-se a casa, han de plantejar-se molt seriosament el fet que si ells no hi van, Iglesias anunciarà que ha derrotat l’independentisme i si el voten, doncs encara ho farà més!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…