Ves al contingut principal

Intoxicació / Línia

INTOXICACIÓ. El nivell de burda manipulació que empra el dependentisme a Catalunya es fa sovint insuportable. Dilluns, Joaquim Gay de Montellà, president del Foment del Treball, l’organització empresarial catalana més afí a mantenir l’”statu quo” de dependència, no s’estava de dir públicament, amb totes les dades constatant just el contrari, davant el president Puigdemont, que la inestabilitat política generada pel procés d’independència està provocant una caiguda de la inversió estrangera a Catalunya. La resposta del conseller d’Empresa Jordi Baiget ha estat proporcionada, correcta, posant damunt la taula tot allò que realment dificulta que els 220 projectes de possible inversió es facin realitat: bàsicament, la manca d’inversió de l’Estat espanyol per fer de Catalunya un lloc més acollidor a la inversió. Cal recordar que Gay de Montellà fa anys que (teòricament) va demanar el concert econòmic per a Catalunya. I no tenir-lo, pel que es veu, es culpa nostra.

LÍNIA. En contradicció flagrant amb la seva propaganda del desembre, Pablo Iglesias aprofitava el debat a quatre a les televisions espanyoles per anunciar solemnement que el Referèndum decau com a línia vermella en una negociació de govern amb el PSOE. No hi ha dilema. Si ells van al davant, ja no hi ha interès a posar condicions que els socialistes no puguin comprar. Al dia següent, en un senyal preocupant de sucursalisme, Xavier Domènech beneïa les directrius del gran líder. El procés de mimesi amb el PSC-PSOE de 1982 avança a tot drap. Arribats a aquest punt, els quatre-cents mil d’independentistes que el 20-D van votar En Comú Podem, o els milers i milers que van decidir quedar-se a casa, han de plantejar-se molt seriosament el fet que si ells no hi van, Iglesias anunciarà que ha derrotat l’independentisme i si el voten, doncs encara ho farà més!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.