Nacionalisme / Paper

NACIONALISME. Mentre ratificava l’ús encara operatiu de la caserna del Bruc a Barcelona i després de l’esclat justificat d’una sana polèmica per l’exhibició d’armament, posat a disposició dels infants, com si fossin joguines, durant la celebració a Figueres del Dia de les Seves Forces Armades, en la seva darrera visita a Catalunya, el ministre de Defensa ha desplegat tot l’argumentari no nacionalista habitual. Que si els uniformats donen la vida per defensar-nos i tal i tal, que si convé que els nens aprenguin des del primer moment el preu que cal pagar per la democràcia i tal i tal. Com si l’exèrcit espanyol hagués defensat una sola vegada al llarg de tota la història les llibertats civils de la gent d’aquest país. Hem aconseguit fer-los fora de les fires de l’ensenyament: no deixem que posin mai més les seves mans al damunt dels nostres fills.

PAPER. L’antic socialisme català (ara penosament sotmès al PSOE, cada dia de manera més sagnant, amb sorpreses tan negatives com el gir de Núria Parlón contra el dret a decidir) intenta jugar tots els papers de l’auca, desbordat com es troba. Diumenge passat vèiem el primer secretari Miquel Iceta i el fulgurant regidor de Cultura barceloní Jaume Collboni (de costat però a anys llum de Gabriel Rufián) compartint manifestació amb les entitats socials i el món independentista, mobilitzat novament al capdavant del país. L’estampa no podia ser més surrealista: el primer secretari dels socialistes, que va viatjar personalment a Madrid en companyia d’Inés Arrimadas i Xavier García Albiol per demanar actuacions immediates i suspensives del Tribunal Constitucional contra la voluntat majoritària incontestable del Parlament de Catalunya, ara va de manifestació per reclamar respecte als drets socials que ell ha ajudat a esmicolar. La cara dura d’aquesta gent, realment, no coneix límits.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)