Ves al contingut principal

Nacionalisme / Paper

NACIONALISME. Mentre ratificava l’ús encara operatiu de la caserna del Bruc a Barcelona i després de l’esclat justificat d’una sana polèmica per l’exhibició d’armament, posat a disposició dels infants, com si fossin joguines, durant la celebració a Figueres del Dia de les Seves Forces Armades, en la seva darrera visita a Catalunya, el ministre de Defensa ha desplegat tot l’argumentari no nacionalista habitual. Que si els uniformats donen la vida per defensar-nos i tal i tal, que si convé que els nens aprenguin des del primer moment el preu que cal pagar per la democràcia i tal i tal. Com si l’exèrcit espanyol hagués defensat una sola vegada al llarg de tota la història les llibertats civils de la gent d’aquest país. Hem aconseguit fer-los fora de les fires de l’ensenyament: no deixem que posin mai més les seves mans al damunt dels nostres fills.

PAPER. L’antic socialisme català (ara penosament sotmès al PSOE, cada dia de manera més sagnant, amb sorpreses tan negatives com el gir de Núria Parlón contra el dret a decidir) intenta jugar tots els papers de l’auca, desbordat com es troba. Diumenge passat vèiem el primer secretari Miquel Iceta i el fulgurant regidor de Cultura barceloní Jaume Collboni (de costat però a anys llum de Gabriel Rufián) compartint manifestació amb les entitats socials i el món independentista, mobilitzat novament al capdavant del país. L’estampa no podia ser més surrealista: el primer secretari dels socialistes, que va viatjar personalment a Madrid en companyia d’Inés Arrimadas i Xavier García Albiol per demanar actuacions immediates i suspensives del Tribunal Constitucional contra la voluntat majoritària incontestable del Parlament de Catalunya, ara va de manifestació per reclamar respecte als drets socials que ell ha ajudat a esmicolar. La cara dura d’aquesta gent, realment, no coneix límits.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…