Neteja / Periodisme

NETEJA. Quan, en el minut 24:26 d’aquesta conversa, organitzada per un mitjà important com “El Mundo” entre Arturo Pérez Reverte i Joaquín Sabina es parla de Catalunya, apareixen sublimats els somnis humits de l’Espanya més cavernària. I ho fan, sorprenentment, de llavis de dos suposats progressistes. Com per a confirmar la famosa frase atribuïda a Josep Pla sobre els espanyols de dretes i d’esquerres. Amb el gest de guillotinar caps, tot just abans de dir que no, que és broma, l’escriptor apunta a la necessitat d’haver-ho acabat, encara amb més sang, durant el segle XVIII, o fins i tot abans, que al segle XI es podien passar a ganivet poblacions senceres, afegeix. Que una falta de respecte tan flagrant i una anàlisi tan simple en termes històrics siguin abraçades majoritàriament a Espanya, explica també ben bé perquè hem de marxar ràpid.

PERIODISME. La crisi ha colpit durament la qualitat dels mitjans. Els ha precaritzat fins a límits insofribles. A Espanya, a més, l’inici decidit del camí de Catalunya cap a la seva independència (seguint l’Elisenda Paluzie m’he promès intentar no tornar a escriure la paraula procés) ha suposat una degradació, que fa autèntica feredat, del tan necessari compromís dels mitjans amb uns mínims cànons d’ètica periodística. L’exemple més vomitiu ha estat aquesta setmana la utilització de l’increïble cas de la periodista que sap parlar la seva llengua però no hi entén ni un borrall quan la troba escrita als rètols dels carrers de la seva ciutat. Quan es tracta de carregar contra l’ús públic de qualsevol altra llengua que no sigui l’espanyol ho hem vist ja pràcticament tot. Fins al moment, la invenció de conflictes inexistents era una especialitat del nacionalisme veí: ara, fins i tot s’inventen els testimonis.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas