Ves al contingut principal

Policia / RUI

POLICIA. El discutit paper dels mossos als incidents de Gràcia ha tingut aquesta setmana un corol·lari esperpèntic amb la representació de Xavier García Albiol durant les preguntes de control al president. El líder dels populars a Catalunya acusava el Govern de donar instruccions a la policia catalana per a evitar les detencions. Que un partit que ha convertit tots els mecanismes de l’Estat espanyol en ressorts al seu servei sectari, des del Tribunal Constitucional a la UDEF, no només contra el procés d’independència sinó ara també contra els seus adversaris polítics espanyols, resulta patètic que s’atreveixi a acusar els altres del mateix que practica cada dia del món. I l’escàndol del ministre Fernández Díaz, creador d’una unitat de policia política (cas únic al món civilitzat), contra les declaracions del president de la Generalitat és, directament, d’atac de riure.

RUI. Continua creixent l’aposta d’opinadors i forces polítiques per un Referèndum Unilateral d’Independència. Aquesta setmana ha comprat bitllet de viatge Demòcrates de Catalunya. El problema de la proposta continua essent el mateix: el boicot del no portaria la participació per sota del 40-42% i tornem a començar. De moment, no se sent cap proposta convincent per superar aquest obstacle. S’ha parlat d’un cens específic, amb els problemes logístics i legals que podria plantejar. Crec que el més fàcil, però, seria un compromís previ formal per part del Parlament de Catalunya que, sigui quina sigui la participació que es produeixi, s’aplicarà el mandat democràtic sorgit de les urnes. Amb aquesta condició, RUI sí. Perquè amb el procés constituent completament aturat (només a mans de l’activisme de l’Assemblea), a hores d’ara, és l’únic que sembla poder tenir capacitat de revifar la força de l’independentisme.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.