Ves al contingut principal

Pressupost / Referèndum

PRESSUPOST. Amb molt seriosos dubtes que els diputats de la CUP, “deslliurats” per l’assemblea en donin suport, el vicepresident Oriol Junqueras ha presentat aquesta setmana (i anem prou tard) els pressupostos de la Generalitat de Catalunya d’enguany. Unes millors perspectives en els ingressos, més recaptació i menys interessos a pagar pel deute, han permès augmentar la despesa social en gairebé 900 MEUR sense fer esclatar el dèficit. Com sempre, l’oposició ha engegat el casset de l’esmena a la totalitat titllant-los de continuistes. Cal agrair a Ciudadanos que hagi clarificat que es tracta d’uns pressupostos per a la independència (tant de bo!). Hi ha excel·lit en quota demagògica, com gairebé sempre, el diputat QWERTY Joan Coscubiela: realment, no s’hauria de permetre la interposició d’una esmena a la totalitat sense plantejar uns pressupostos alternatius que, naturalment, quadressin. Prou cartes als reis, que volem ser una República.

REFERÈNDUM. El debat sobre el referèndum unilateral continua, reobert ara amb força per la referència al document emanat de la darrera assemblea de la CUP, celebrada diumenge passat. Francament, si parlem de fer-lo dins la legalitat espanyola no sembla tenir massa sentit: ens conduirà a una participació clarament inferior al 50%, insuficient per als mateixos que ja van rebaixar la victòria del sí el 27-S, del 55% dels qui van votar independència en el plebiscit, al 48% dels qui van votar opcions independentistes a les eleccions autonòmiques. Fins i tot en el cas que es configurés un cens d’inscrits específic per al referèndum a partir dels qui voluntàriament volguessin ser-hi, una participació tan baixa difícilment seria avalada internacionalment. Així que, molt em temo, al final “marmotejarem” per tornar a l’alternativa del president Mas: caldran més plebiscitàries fins a superar el 50% de vot a forces independentistes.

Comentaris

  1. ESTAT?...NI CATALA.
    FAI.
    PER CERT EL SRO,JUNQUERAS A QUE JUGA?.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.