Ves al contingut principal

Programa / Seguretat

PROGRAMA. El cap de setmana passat el programa de Podemos sortia seriosament tocat d’una anàlisi crítica i aprofundida a les xarxes, encapçalat pel politòleg Sergi Castañé. Seria el primer de diversos estrips d’una setmana nefasta. Es descobria, sobretot, el pastís d’un primer engany: probablement com a resultat del nou pes de l’aragonès Pablo Echenique en l’organització, el programa d’Unidos Podemos recull i concreta l’opció d’un Corredor central ferroviari que no hauria de passar per Catalunya. A corre-cuita, amb el propòsit d’apagar l’incendi el més aviat possible, En Comú Podem sortia al pas de les crítiques ensenyant diverses mencions al Corredor Mediterrani recollides al seu programa específic. Però, a veure, no havíem quedat que fraternalment havíeu aconseguit un interlocutor a Espanya? I resulta que els vostres estimats germans no compren les vostres propostes més bàsiques?

SEGURETAT. En la línia del president d’Astúries, del seu mateix partit, a l’agònic candidat socialista Pedro Sánchez, se li ha escapat dir en campanya que això de l’autodeterminació és molt i molt seriós, perquè podríem posar en risc la caixa de la Seguretat Social. Ja veus, tu. Tanta propaganda per menystenir-nos i ara resulta que cal fer notar molt que sense l’aportació (exacció, extracció colonial, no digueu robatori ni saqueig) dels catalans, fa molts anys que el sistema de pensions a Espanya hauria fet fallida. Ara resulta que no ens han salvat amb el FLA, tal i com ens recorden des del PP, simpàtics ells, tan sovint. És, com en el àmbit fiscal: sistemàticament, quan cal abordar quines serien les conseqüències de la sortida de Catalunya es comptabilitzen sempre uns danys de 15.000 MEUR: però no havíem quedat que el dèficit fiscal era un invent dels independentistes?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…