Retòrica / Veneçuela

RETÒRICA. Cada setmana hi ha mil i una ocasions de tornar-hi sobre la mateixa constatació. No disposar d’un estat propi, que defensi els nostres interessos, empri els nostres recursos i marqui les nostres prioritats representa un mancament molt greu. Tant que posa en risc la nostra supervivència col·lectiva com a poble i alhora el benestar propi i dels nostres descendents. Tot i les declaracions i les reunions al més alt nivell, protagonitzades també per aquells qui bloquen el procés d’independència, com ara els QWERTY, el cert és que aquesta setmana han arribat els primers 10, sí, sí, apoteòsic, 10, refugiats que acull Catalunya. Per molts esgarips públics que faci l’alcaldessa Colau el cert és que no disposar d’un estat propi ens impedeix exercir els nivells de solidaritat que voldríem i podríem. Fins quan pensen deixar-nos venuts als peus dels nostres adversaris?

VENEÇUELA. Els mitjans espanyols, en aquests dies previs a l’esclat de la campanya electoral (quina mandra, mare meva) informen del país americà com si es tractés encara d’una comunitat autònoma més. Per reblar el clau, connectant de ple amb les obsessions de la dreta més reaccionària, la que mai reflexiona sobre quin és el caldo de cultiu de desigualtat, corrupció i abús que ha podrit aquells països durant decennis fins a fer viable l’accés al poder de certs personatges autoritaris, Albert Rivera ha viatjat a Veneçuela per sortir encara més en les televisions espanyoles. Passat el protagonisme que Pedro Sánchez va voler atorgar als taronges, el cert és que la seva posició en campanya sembla bastant allunyada de la centralitat del debat, polaritzat entre l’alçada de la victòria del PP a la banda dreta i el “sorpasso” o no de Podemos dins l’esfera de l’esquerra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas