Ves al contingut principal

Sobreviure / Unió

SOBREVIURE. L’evolució de les enquestes apunta a una victòria suficient del PP, naturalment, amb importants recolzaments externs. I a la previsible continuïtat de Rajoy com a president del govern espanyol. O, dit d’una altra manera, a una victòria impossible de l’esquerra, atès que ni els barons del PSOE voldran pactar amb Podemos, ni els de Pablo Iglesias s’estimaran aliar-se amb el partit del dimitit Pedro Sánchez, per la senzilla raó que aspiren a substituir els socialistes d’aquí quatre anys, sobre la base del previsible “sorpasso” que assoliran el 26-J. La solució d’un govern de l’”establishment” i la complicitat europea sobre la base del PP i Ciudadanos, amb l’abstenció inicial del PSOE, podria oferir també un paper de protagonisme permanent als socialistes: sobreviure fins el 2020 a base d’acaparar l’atenció, a cada votació important, fent una mica de CUP: però, amb quina excusa de fons, si no tenen fer la independència?

UNIÓ. En competència amb Ciudadanos, els sectors descavalcats de Convergència arran de la tria independentista clarament majoritària dels seus electors i de la direcció a l’entorn d’Artur Mas, encapçalats per l’ex-CDS Antoni Fernández Teixidó i altres elements procedents d’Unió, com ara l’ex-diputat i, segons sembla, primer ex-independentista Roger Muntañola, fan moviments per continuar erosionant l’independentisme i evitar el 50%. Es tracta d’intentar pouar en les aigües dels antics votants de CiU per reconstruir una opció de centre-dreta, liberal i autonomista, abans que la gent de Ciudadanos s’ho quedi tot. L’extensió d’aquest camp és difícil de definir, atès que la major part del catalanisme ha virat cap a l’independentisme. En tot cas, es tracta d’aprofitar el moment: el decantament esquerrà de la majoria per l’estat propi podria donar lloc a opcions conservadores ancorades en l’antiindependentisme, com sempre, amb un fort recolzament mediàtic.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…