Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2016

Impresentable / Insurrecció

IMPRESENTABLE. El procés de naixement del Partit Demòcrata Català ha continuat els darrers dies amb pas ferm. El triomf de l’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès Mercè Conesa com a nova presidenta del Consell Nacional, per davant del candidat assenyalat pel president de la Generalitat, ha marcat clarament la voluntat de conduir el nou partit de manera ben diferent. De superar el passat. Per contrast encara costa més d’entendre el galdós paper de Francesc Homs al capdavant del grup de l’antiga CDC a Madrid: per comptes d’explicar-se davant dels electors i posar de relleu els guanys que la seva votació en l’elecció de la mesa del Congreso reportava en termes d’ingressos, visibilitat i capacitat política, l’exconseller ha passat dies i dies fugint. Apel·lar al caràcter secret del vot sembla incomprensible: el d’un representant mai és secret perquè està sotmès a retre comptes als seus electors. Que puguem oblidar-ho ben ràpid.
INSURRECCIÓ. Sembla que, després de dimecres, és possible (com …

Gratis / Impacte

GRATIS. De Miquel Iceta a Inés Arrimadas, tot l’unionisme ha combinat l’estrany exercici de titllar de covards els representants polítics de l’independentisme i de, simultàniament, anunciar-los/amenaçar-los amb l’habitual violència judicial de l’Estat espanyol contra els dissidents polítics. Sense dubte, amb el seu posat de pinxo, l’habitual gest condescendent i l’estètica d’estiuejant acabat de retornar de les vacances, Xavier Garcia Albiol ha excel·lit, tot amenaçant el president i el vicepresident de la Generalitat que tot plegat no els sortirà de franc. De fet, en un exercici d’imprudència habitual en ell, ha manifestat la “impressió” que la reacció del TC i el poder judicial espanyol es produirà més aviat que tard, reforçant molt i molt la impressió de separació de poders tan pròpia de l’Estat espanyol. Vaja, que ha deixat la pilota botant suaument a l’àrea petita i el vicepresident Junqueras només ha hagut de posar suaument la punta de la bota per fer-hi el gol.
IMPACTE. Gairebé…

Impostura / Unilateralitat

IMPOSTURA. El resultat del 27-S, amb un 12% dels votants decantats per no definir-se va generalitzar la idea que calia eixamplar la majoria independentista del 48% (en realitat del 55%, xifra incomprensiblement no acceptada per la majoria dels mateixos independentistes) entre el món de l’esquerra federalista catalana. Les darreres setmanes, amb la càrrega dels QWERTY contra el simple debat dels pressupostos i les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent (que han titllat d’inútil després d’acceptar d’inici la seva proposta que fos rebaixada), afegides a l’espectacle dels Comuns a Madrid, embogits per culpar l’independentisme de la seva impotència, comença a fixar un abans i un després en la relació entre aquell món i el dels catalans partidaris de la plena sobirania. La realitat és que els QWERTY no volen fer la independència amb segons qui i que la immensa majoria dels independentistes tampoc volem més dependència amb els QWERTY.
UNILATERALITAT. L’excusa del món dels…

Enquesta / Impedir

ENQUESTA. Amb una mostra que segueix bàsicament les constants des del 2014, segons la segona onada de 2016 del baròmetre del CEO, publicada divendres, l’independentisme s’enfila als seus màxims històrics. De manera suau, feixuga però inexorable, cada lliurament reflecteix per sedimentació la consolidació d’una majoria que en un referèndum a l’escocesa se situaria al voltant del 55%. En contrast, des de fa dos anys l’opció federal s’ensorra. Els resultats del 26-J hi han contribuït en aquest darrer baròmetre: el federalisme ha perdut pràcticament un terç del seu suport, repartit a parts iguals entre l’opció independentista i l’statu quo autonomista. El darrer CEO ens confirma que el país és madur per portar-lo a un referèndum d’autodeterminació de resultat vinculant. Molt més que per a unes eleccions constituents, tot i que les tendències de simpatia i de vot dels grans rivals, els Comuns/QWERTY, han caigut en totes les preguntes des del baròmetre anterior.
IMPEDIR. En una nova mostra …

El Sí clarament situat per sobre del 55%

Més enllà de l'estimat "Temps de Sedició" m'hi torno al bloc, avui, després d'un llarg període de sequera (ja em disculpareu) per incidir una mica més en les meravelloses dades del darrer CEO, en particular, pel que fa al suport creixent dels catalans a la independència. Guanyem. Hi ha molta feina a fer encara, però guanyem. Nítidament. Totes les operacions, del tercerviisme a l'espanyacanvisme, i tots els altres ismes del dependentisme s'estavellen contra la solidesa de la decisió presa, sobretot del 2010 ençà, per una majoria dels catalans. Mireu que és casualitat, perquè si comptem només a aquells que van voler expressar la seva voluntat sobre la independència a les eleccions plebiscitàries del passat 27-S el Sí va obtenir una nítida victòria amb deu punts d'avantatge sobre el no, 55 a 45%. I ara, la darrera onada del baròmetre del CEO, la segona de 2016, torna a situar els partidaris de la independència clarament per sobre d'aquest percentatge…

Confiança / Deute

CONFIANÇA. Ens en sortirem. Hi ha molts elements per a l’esperança: només cal analitzar el darrer baròmetre del CEO. Confiem que el canvi de direcció a la CUP, amb gent com en Quim Arrufat, permeti aplicar un gir de major responsabilitat a la gestió parlamentària feta fins ara pels anticapitalistes. Segons sembla, el president Puigdemont està portant personalment i directa les negociacions relacionades amb la moció de confiança. No esperem, però, allò que és impossible: ara només és al nostre abast (i ho és tot) refer els elements més bàsics per culminar el procés, executar-los i anar a eleccions el més aviat possible. Seria fantàstic refermar la confiança en el president, aprovar pressupostos per al 2017, organitzar el Referèndum vinculat i definitiu per al dia de Sant Jordi, aprovar les lleis de desconnexió just abans i declarar la independència després de la victòria. I eleccions constituents abans de l’estiu.
DEUTE. Després d’uns quants anys sense poder acudir als mercats (com a r…

Ciment / Colònia

CIMENT. La tenen de ciment armat, la cara. En Comú Podem llançava diumenge passat la candidatura de Xavier Domènech a la presidència del Congreso. Immediatament, Ada Colau i els seus llançaven una campanya de pressió mediàtica a Esquerra i el Partit Demòcrata per aconseguir que hi donessin suport. Tot plegat descriu la immensa barra dels Comuns: després de mesos de votar en contra de tot el que proposa Junts pel Sí, de titllar d’inútil el Procés Constituent no subordinat amb que s’havien compromès en campanya, d’evitar la tramitació dels pressupostos, de titllar el president i el seu Govern d’hereus d’en Pujol, d’acusar de màfia el grup municipal convergent objecte de la policia política del PP, ara, després de tot això, demanen que, per Catalunya, se’ls voti, així, de franc, el seu candidat, com si fos un objectiu nacional. De veritat que tenir la cara més dura sembla del tot impossible.
COLÒNIA. Llegir l’explicació dels fets, la narració personal de la Montserrat Puig, del cas de la…

Assassins / Bandera

ASSASSINS. Aquesta setmana, la mateixa en la qual l’Ajuntament de Barcelona (felicitats, Jaume Asens!) ha ratificat el tancament de la vergonyosa Llibreria Europa de Gràcia, l’Audiència de València ha ordenat retornar tot un seguit d’objectes de propaganda nazi que havien estat confiscats fa anys a un dels condemnats per l’assassinat de Guillem Agulló. Resulta difícil descriure el fàstic que provoca que aquestes proves de convicció, per comptes de ser destruïdes, siguin retornades a un delinqüent condemnat per portar a la pràctica fins a la mort l’ideari feixista. Entretant, el mateix Consell General del Poder Judicial que va apartar dos anys de la carrera judicial el jutge Vidal per pensar diferent, donava el vistiplau a la reincorporació del (manifestament) delinqüent Daniel de Alfonso a l’Audiència de Barcelona, i el Borbó Felip VI ens donava lliçons d’independència del poder judicial des de l’Escola i al costat del president Puigdemont. De pandereta.
BANDERA. Durant mesos els hem …

Absents / Aniversari

ABSENTS. Només faltaria, el conseller de Cultura i l’alcalde Tarragona han signat un conveni de col·laboració sobre els usos lingüístics que garanteix a la nostra llengua un estatus d’oficialitat durant la celebració dels Jocs del Mediterrani a Tarragona. Repeteixo, només faltaria que no fos així a cada nostra. De fet, ja costa d’entendre que calgui signar res per garantir-ho. Hi haurà el català, sí, però en canvi no hi haurà catalans. Més de quatre mil esportistes de 26 nacionalitats, 3.500 voluntaris, 33 disciplines esportives. Una vegada més i a casa nostra, les nostres seleccions seran absents i els nostres esportistes obligats a defensar els interessos d’un altre. La nostra lluita per la dignitat, el ja n’hi ha prou, va disputar una primera batalla molt important en l’àmbit esportiu. Per desgràcia, fins i tot en una competició tan menor com aquesta, Espanya continua essent un mur unitarista, incapaç de cap cessió.
ANIVERSARI. Coincidint amb la data de la insurrecció militar feix…

Tribunals / Unilateralitat

TRIBUNALS. Els nostres euro-parlamentaris fan de fa anys (començant pels temps del gloriós trident Romeva-Junqueras-Tremosa) una gran tasca en la internacionalització del plet català. Ara toca donar-hi encara més empenta. Aquest dimarts, a la sortida del Consell Executiu, la consellera-portaveu Neus Munté anunciava, davant les “noves” revelacions, publicades a “El Periódico”, referents a l’Operació Catalunya, que el Govern acumula informació per acudir a la justícia espanyola. Sincerament, crec que ens hem de començar a proposar molt seriosament deixar d’una vegada per sempre qualsevol instància judicial espanyola i començar a anar pel món denunciant el nostre cas als tribunals internacionals: potser no ens faran cas, però ens en podrem fer sentir. Acudir a àrbitres comprats, a aquestes alçades, ja no té cap mena de sentit. En ple divorci, no té sentit anar al pare de la teva parella a implorar justícia.
UNILATERALITAT. Els resultats de Podemos a Espanya han posat molt nerviosos els s…

Refundació / Represàlies

REFUNDACIÓ. Naturalment, com en el cas dels pressupostos, la resta de partits han tirat de manual per desqualificar la creació del (de moment) Partit Demòcrata Català. Simple canvi de xapa i pintura ha estat l’expressió més repetida. Amb l’angúnia que em provoca que Germà Gordó hi continuï encara, de manera increïble, remenant la cua, a mi em sembla que el canvi ha anat molt més enllà del que era previsible, amb contínues rebregades de l’assemblea sobirana a les propostes del comitè organitzador, començant pel mateix nom del nou partit. I a les ponències ideològica i d’organització, un partit republicà i independentista, assembleari, amb coordinador general (com Iniciativa, què bo!), establiment de fortes incompatibilitats i limitació de la durada dels càrrecs: Déu n’hi do! Certament, ara cal reforçar la imatge de canvi amb una direcció on els noms nous sobresurtin particularment. Tot l’independentisme serà més fort.
REPRESÀLIES. Amarats de suor en el combat en defensa de la unitat d’…

Pactar / President

PACTAR. La gestió de la reobertura del CIE de la Zona Franca de Barcelona ha continuat creant una forta expectació. El govern espanyol hi ha fet entrar aquesta setmana el primer intern, alhora que impedia reiteradament fer-ho als funcionaris enviats per l’Ajuntament. El regidor encarregat, Jaume Asens, ha insistit que el consistori barceloní imposarà, sigui com sigui, el compliment de la normativa municipal, després que les autoritats estatals donessin amb la porta als morros els inspector enviats per la corporació local: l’Ajuntament insisteix que no es rendirà i el Govern de la Generalitat li ha donat ple suport. El cas del manteniment del CIE és una eina excel·lent, un mirall insuperablement eloqüent a l’hora de constatar qui mana de veritat a la colònia. Demanar que els QWERTY, però, en treguin alguna conclusió al respecte sobre la necessitat de la unilateralitat seria massa.
PRESIDENT. De la famosa entrevista de Germà Bel a Vilaweb d’aquesta setmana m’ha cridat l’atenció, més enl…

Fundadors / Marshall

FUNDADORS. Si és que finalment el registre de partits no hi posa remei, tindrem Demòcrates i republicans, com als Estats Units. Sona bé. El sistema de partits a Catalunya ha experimentat una nova sacsejada amb la desaparició de CDC i l’aparició d’una nova força de centre-dreta, cridada a ocupar un espai important en la nova República. Les assemblees de la CUP amb els seus problemes, el sistema assembleari dels congressos d’Esquerra (que la direcció ha intentat carregar-se infinites vegades sense èxit davant la resistència dels militants republicans) i el nou capteniment, lliure i combatiu, demostrat pels associats del nou Partit Demòcrata, amb el magma dels Comuns en terreny de ningú, tot plegat ha demostrat que els únics partits que mantenen a Catalunya el seu funcionament a l’antiga es corresponen perfectament amb l’arcaisme del seu projecte de manteniment de la dependència: Ciudadanos, el PP i el PSC.
MARSHALL. Només en set dies el record del seu pas s’ha volatilitzat enmig de la i…

Eleccions / Expulsat

ELECCIONS. Encara que sembli impossible, guanya cada dia posicions la possibilitat que Espanya es vegi abocada a unes increïbles terceres eleccions. El sistema vol obligar a repetir-les amb l’esperança de tornar a un status el més semblant possible al del vell bipartidisme anterior a la crisi. En efecte, tant el Partit Popular com el PSOE semblen convençuts que un nou pas per les urnes pot reforçar la seva posició a costa de les “noves” forces, respectivament, de Ciudadanos i d’Unidos Podemos. Com sempre, la batalla per fixar el relat del que està succeint davant dels electors serà fonamental, amb l’objectiu de culpabilitzar l’altre de la repetició. Les dinàmiques electorals, però, les carrega el diable: se sap com comencen, però mai com evolucionaran fins al dia de les eleccions. I acostuma a passar que els aparents beneficiaris d’inici surten malparats finalment. I, entretant, Europa s’ho mira amb cara agra d’incredulitat.
EXPULSAT. Els dos grans dinosaures de la premsa catalana en …

Arguments / Confiança

ARGUMENTS. Aquest cap de setmana els socis de l’Assemblea som cridats a votar sobre la conveniència o no de la convocatòria d’un Referèndum d’Independència. En resposta a Germà Bel (i a una part de l’independentisme, la més propera al Partit Demòcrata, encara que no tot), Jordi Graupera ha fet una brillant exposició de motius a favor: cal que el Referèndum, en qualsevol cas, sigui un veritable exercici de sobirania (amb el paraigües d’una Llei de Transitorietat Jurídica que l’empari) i que tingui un caràcter realment vinculant, és a dir, que superi els efectes d’una baixa participació, resultat del boicot del no i de l’Estat mitjançant la pressió judicial i policial. Si falla algun d’aquests dos trets essencials, ha de ser només per la intervenció per la força de l’Estat per aturar-ho. I si és així, la càrrega de legitimitat que rebrà el procés serà essencial per fer-lo encara més majoritari.
CONFIANÇA. El debat al voltant del referèndum s’ha fet especialment intens aquesta setmana, a…

Pensions / Supremacisme

PENSIONS. Una vegada satisfeta la paga estival dels pensionistes, hem sabut que el govern espanyol ha hagut de prendre 8.700 MEUR del fons de reserva de la Seguretat Social i que ara ja només en queda per a tres pagues més. Som, doncs, a tres extres de fer fallida en un dels punts més sensibles per a la pau social i per a la sostenibilitat dels serveis públics. Cal explicar a tothom que el retorn del deute, el pagament de l’AVE i la despesa militar han provocat un endeutament sense precedents i que el panorama ens obliga a accelerar la nostra sortida del Regne d’Espanya. Per acabar-ho d’adobar, expliquen els qui en saben, mentre ens distreuen amb les suposades conseqüències del Brexit, la Reserva Federal dels Estats Units és en procés d’augmentar els tipus d’interès, fet que pot portar a una fallida exprés a la hisenda pública espanyola.
SUPREMACISME. El cas d’en Quimi Portet, ja sabeu, la denúncia del capteniment propi d’un pinxo d’un cambrer de Balèaria, tot negant entendre’l en dem…

Operació / Patrimoni

OPERACIÓ. El comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo Pérez, encausat en un afer de presumptes gravacions a altres policies i agents del CNI ha cantat davant del jutge, deixant en pilotes el ministre de l’Interior espanyol. Com qui no vol la cosa, ha admès la seva col·laboració amb la denominada, tan discretament, “Operació Catalunya”. Fa anys que diversos mitjans, amb la nul·la (lògica) atenció dels mitjans espanyols i l’escàs (incomprensible) seguiment dels catalans, venien oferint detalls de l’existència d’una unitat de policia política que emprenia investigacions pròpies sense cap mena de control judicial. Un escàndol de proporcions estratosfèriques davant del qual Jorge Fernández Díaz s’havia espolsat les puces sense perdre ni cinc minuts. Ara, doncs, comptem amb el testimoni explícit d’un dels protagonistes, que s’afegeix als detalls oferts per les famoses converses de despatx del ministre. Però, sí, tot quedarà igual.
PATRIMONI. El cas de les obres d’art conserva…

Exili / Incompliment

EXILI. Gràcies a la reforma introduïda, amb la pitjor intenció, en la mecànica del vot exterior, la participació al conjunt de l’Estat amb motiu de les eleccions espanyoles del 26-J va ser d’un pírric 6,3% del cens, i d’una mica més d’un punt superior a Catalunya: només 15.000 dels 200.000 catalans amb dret a vot l’han exercit. Naturalment, el PP sap el que es fa: Podemos hi ha estat la gran dominadora, amb més del 30% dels sufragis. Una vegada més, l’Estat espanyol ha boicotejat la participació política d’un volum molt important de compatriotes. Els estralls de la crisi han provocat l’exili d’alguns dels millors i d’un volum notable dels nostres: si tenim en compte que la població de l’Hospitalet de Llobregat és de 253.518 (2014) es pot afirmar tranquil·lament que la segona ciutat del país ja es diu exili econòmic. Per això també tenim pressa.
INCOMPLIMENT. Aquesta setmana, el regidor barceloní Gerardo Pisarello ha insinuat que Barcelona en Comú no impulsa la consulta sobre l’entrada…

Destruir / Eliminats

DESTRUIR. Encara que Europa digui el contrari (despullant també les operacions urbanístiques que han permès finançar en tants moments el Real Madrid), en realitat, com tots sabeu, el Barça és l’únic equip que fa contractes irregulars i els seus els únics jugadors que defrauden a hisenda, des de Dani Alves a Javier Mascherano, passant, naturalment, per Leo Messi. Es tracta d’aconseguir que el millor jugador del món abandoni el Barcelona, que aquesta és una guerra que no fa presoners, que no ha de quedar pedra sobre pedra. Un dia un periodista català investigarà a fons el comportament de l’advocacia de l’Estat evitant de totes totes un pacte, una vegada retirada la acusació per la fiscalia. Un dia un periodista català investigarà a fons quines són les simpaties polítiques del jutge del cas Messi i descobrirà exactament el que estàs pensant. Un dia tot això passarà.
ELIMINATS. En una nova demostració d’infantilisme polític, el Borbó Felip VI ha decidit vetar els partits bascos i catalans…

Confiança / Credibilitat

CONFIANÇA. Aquesta setmana fins i tot l’associació conservadora de la magistratura espanyola ha criticat el retorn del magistrat Daniel de Alfonso a les seves responsabilitats com a jutge de l’Audiència de Barcelona. Certament, després de l’espectacle lamentable, mafiós, d’un director de l’Oficina Antifrau defraudant els principis més bàsics de la democràcia, començant per la divisió de poders, cal tenir molta indignitat per presentar-se davant dels ciutadans com algú amb prou dignitat per impartir justícia. De la mateixa manera que costa d’entendre que els agents dels mossos que van extra-limitar-se fins causar-li la mort a Juan Andrés Benítez tornin a intervenir al carrer d’aquí no gaire, també costa molt assumir que algú que ha demostrat un nul interès per l’equanimitat, que ha fet del sectarisme la seva divisa, pretengui actuar ara com a magistrat. Si a mi em toqués com a jutge sortiria corrent de la sala de vistes.
CREDIBILITAT. Un dels principals problemes del val tot contra els…

Canadenca / Catalanisme

CANADENCA. Miquel Iceta ha tornat amb la seva vella idea (cop de pilota i endavant) d’un marc legal que permeti un referèndum d’autodeterminació si els catalans voten no a una suposadament possible reforma constitucional. Naturalment, es tracta d’una mostra més del dret a diferir al qual s’han abonat els socialistes catalans, després d’anar reculant, passa a passa, fins i tot envers els plantejaments d’algú tan poc sospitós com Pere Navarro. Fum poc dens, atès que a Espanya no s’acordarà (més enllà de la pura cosmètica que permeti vestir un pacte de legislatura més o menys estable) cap mena de reforma profunda de la Constitució. I tot i que estem parlant de pura ciència ficció, el PSOE i la revolta interna dels seus quadres a Catalunya, va obligar el PSC a recular en menys de 24 hores. Disculpin l’acudit fàcil, però la d’Iceta, més que quebequesa, és més aviat la via Toronto.
CATALANISME. Els taronges d’Albert Rivera han quedat molt tocats, particularment a Catalunya. Després de tocar…

Ràbia / Tupinada

RÀBIA. Poques vegades una victòria havia estat tan amaga. Xavier Domènech compareixia la nit electoral extraordinàriament crispat, en tromba contra els qui havien criticat en campanya les flagrants incoherències de la seva formació; l’alcaldessa de Barcelona, mig plorosa. Al dia següent, la roda de premsa coral de valoració dels resultats semblava un autèntic funeral. És el que té haver pres l’opció del sucursalisme, és la conseqüència de fiar-ho tot absolutament i fraternalment al canvi d’una Espanya que no vol canviar: tones de frustració. El marc mental de la possibilitat d’un canvi imminent, hàbilment construït durant mesos per suplantar la il·lusió que fins fa poc havia representat en solitari l’independentisme, s’enfonsava. Comença una nova etapa en la qual els Comuns, de moment, semblen parlar només de política convencional en el marc d’una autonomia intervinguda: no sé si amb això recuperaran la grapa perduda.
TUPINADA. No hi ha dubte que els dos grans partits espanyols, però …

Pantalla / Premi

PANTALLA. Dilluns l’entitat espanyolista amb forts lligams amb l’extrema dreta, Societat Civil Catalana, feia instal·lar, sense permís, per a veure “la roja”, una pantalla a la plaça Catalunya, davant la qual es van concentrar dos-cents ultres i alguns turistes despistats. Tot i que, com diria Joaquim Coll, sense respecte a la llei no hi ha democràcia, en aquest cas (com sempre que cal) l’espanyolisme es va passar pel folre les ordenances municipals i va tirar pel dret, que jugava la selecció espanyola. La manifestació nacionalista-esportiva va començar enviant l’expresident Mas a la cambra de gas i va acabar (com acostuma a passar darrerament en les concentracions feixistoides) empaitant periodistes. Entretant, a Ponent, per celebrar els zero escons a la demarcació del partit d’Àngel Ros i els seus acòlits de Ciutadans, trenta lleidatans s’aplegaven davant la pantalla pagada per la Paeria per veure la derrota davant d’una Itàlia molt més afamada de victòria.
PREMI. L’afer Fernández D…

Generositat / Judici

GENEROSITAT. En el camí de reconstruir una força d’esquerra autonomista a Catalunya, els Comuns van obtenir fa set dies la victòria electoral, encara que s’hi van deixar vuitanta mil vots en els revolts d’una campanya mal gestionada. Que la qüestió del referèndum fos tan present, a desgrat seu, segurament els va provocar una petita fuita de vots pel flanc espanyolista, concentrat sobretot a Barcelona i el seu entorn metropolità (amb la pèrdua de 22 mil només a la capital). El contrast amb la castanya descomunal de la pèrdua de més d’un milió de vots i el “trompasso” a Espanya, que els ha deixat en tercera posició, és sorprenent. El seu resultat aquí els permetria pensar a ser força decisiva de govern en una República Catalana on aplicar bona part del seu programa: en canvi, persistiran a mantenir la submissió a una Espanya comandada pel PP o no hi tenen ni grup parlamentari propi.
JUDICI. Tot apunta a que l’expresident Mas, l’exvicepresidenta Ortega i l’exconsellera Rigau seran portat…

Excloure / Expulsió

EXCLOURE. S’apropa el moment decisiu. El de constatar novament dues realitats que els nostres adversaris s’entesten a negar per terra, mar i aire, de debat en debat, des del ministre García Margallo a l’ex José Borrell: l’enorme flexibilitat adaptativa de la política internacional i el pes nul d’Espanya en el context de les nacions. Ho hem vist en el cas de Kosovo en les seves relacions creixents amb la Unió o en el de Gibraltar, admès a les federacions europea i mundial de futbol tot i l’oposició espanyola. Ara Rajoy, inconscient, s’ha llançat a negar el pa i la sal a una Escòcia que vol romandre a qualsevol preu dins la UE, un fet que avala i impulsa de manera difícilment evitable un segon referèndum sobre la independència. Serà tan senzill com seure tranquil·lament i esperar esdeveniments: fins a veure com la posició espanyola s’ensorra en topar amb la realitat.
EXPULSIÓ. Després que fa pocs dies coneguéssim les dades esfereïdores sobre el retrocés del català a l’administració de j…

Comuns / Enquestes

COMUNS. La castanya electoral dels QWERTY ha estat de les que fan època. Mentre els líders a Catalunya i els seus assessors polítics s’enroquen (els d’Iniciativa, com correspon a la vella política, els qui més), s’introdueixen en una fase de teorització exprés per justificar el seu conservadorisme, el replegament (algun opinador cupaire proper parla de llarg hivern), la negativa a la ruptura que lamentablement, ben aviat hem tingut els primers indicis, els alinearà en els mesos decisius amb la dreta neofranquista. A la base, però, la veu de regidors com els comunaires de Sant Adrià de Besòs o Ripollet, l’evidència que Espanya té altres valors i altres interessos (i perquè hauria de canviar, doncs?) va fent forat. Els resultats del 26-J poden marcar un abans i un després en el procés d’eixamplament de la majoria independentista. Caldrà que sapiguem oblidar-nos de la cúpula i pensar en la seva gent.
ENQUESTES. Més enllà dels errors metodològics (encara enquestes telefòniques, sí?) sembl…

Brutícia / Canvi

BRUTÍCIA. Amb el pas dels dies hem anat coneixent nous detalls, a quin més fastigós, de la trama de persecució política de l’independentisme ordida des del Ministerio del Interior espanyol i l’Oficina Antifrau catalana. El nivell d’immundícia, de misèria humana i política que regalima de cadascuna de les píndoles que ens ha ofert el diari publico.es és d’autèntica llàstima. Un manual dels baixos fons a cavall entre els usos de la màfia i els de Pere Gotera i Otilio. Filtració dosificada de la informació/desinformació als periodistes i mitjans amics, ús de la fiscalia (del poder judicial, vaja) a benefici d’interessos d’intoxicació, configuració d’unitats de policia política al servei d’una estratègia de persecució de ciutadans per les seves idees. I més, i més, i més. Sense cap mena de dubte, es tracta del major escàndol de la “democràcia” espanyola des del GAL i els nostres mitjans sembla que no hi suquen el pa que caldria.
CANVI. El búnquer del 78 ha estat el gran triomfador del 26-…

Tolosa / Trens

TOLOSA. Espanya continua avançant (encara que amb entrebancs) a l’Eurocopa de futbol que se celebra a França. Aquesta setmana ha circulat per les xarxes socials amb profusió un vídeo en el qual un grup d’energúmens enfundats en les samarretes vermelles de la selecció espanyola despenjaven una estelada d’un balcó de Tolosa de Llenguadoc i intentaven cremar-la primer i fregar-se-la pel cul després. Potser era l’estelada penjada per un estudiant català o per un professional que ha marxat per efecte de la crisi, a la recerca de noves oportunitats. No em resisteixo a creure, però, que l’escena no sigui un símbol de la història del nostre país: que l’estelada que ha penjat el descendent d’algun dels catalans exiliats a Occitània després de la desfeta del 1939 sigui ara atacada i menystinguda pels hereus dels qui el van enviar frontera enllà. Encara, gairebé vuitanta anys després.
TRENS. La campanya electoral, la protesta organitzada de la societat civil i l’atenció de la televisió pública e…